CONFERÈNCIA DEL 17 DE SETEMBRE A CÀRREC DE RAQUEL LACUESTA

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

RESUM DE LA CONFERÈNCIA DEL 17 DE SETEMBRE A CÀRREC DE RAQUEL LACUESTA, PROFESSORA D’HISTORIA DE L’ART

Antoni Gaudí i Cornet va néixer el divendres 25 de juny del 1852 al Mas de la Calderera de Riudoms (el Baix Camp), que era propietat de la família paterna. A l’endemà del naixement fou batejat a l’església prioral de Sant Pere de Reus. També es conserva el testimoni judicial de la filla de la llevadora que el va ajudar a néixer, en el sentit que el part s’esdevingué en aquest mas. Tanmateix, com que va ser batejat a Reus en una època anterior a la creació del Registre Civil, Gaudí era legalment reusenc i així ho feu constar ell mateix en multitud de documents oficials.

Antoni fou el cinquè fill del matrimoni format per Francesc Gaudí i Serra, oriünd de Riudoms, i Antònia Cornet i Bertran de Reus. Des de petit va tenir un problema reumàtic que li va impedir portar una vida normal per a la seva edat i que l’acompanyà per a sempre. Això li va comportar tenir un caràcter retret i reservat. Els metges li van recomanar una dieta vegetariana i que passegés de tant en tant, i per aquest motiu va esdevenir vegetarià i gran caminador. A causa de la seva malaltia, no podia jugar amb els altres nens i faltava sovint a classe, a les quals hi arribava a lloms d’una somera. Aquests fets li van permetre de passar moltes hores observant els animals, les plantes i les pedres.

Va estudiar el batxillerat al col·legi dels Escolapis de Reus, on va mostrar els seus dots de dibuixant en encarregar-se de les decoracions per a les funcions teatrals escolars. També va fer dibuixos per a la revista El Arlequín de la qual es conserva una col·lecció al Museu de Reus.

Tant son pare com son avi eren calderers i tenien el taller a l’habitatge de la família, al raval de Sant Francesc de Riudoms. Treballant amb ells al taller de caldereria va aprendre la capacitat de crear i treballar en tres dimensions.

De molt jove, visqué les escorrialles del romanticisme, i amb el seu amic Eduard Toda i Güell, amb qui va compartir els estudis de batxillerat al col·legi de les Escoles Pies i Josep Ribera i Sans, conegué a fons les ruïnes del monestir de Poblet, que li donà una gran familiaritat amb aquest tipus d’arquitectura històrica.

Es trasllada a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura a l’Escola de la Llotja i l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, que després d’uns anys d’estudis previs cursà entre el 1873 i 1878, alhora que treballava en diverses feines: de calderer o en diferents estudis d’arquitectes o de mestres d’obres. Vers la fi de 1873 (o principi de 1874), durant la seva formació, ja havia fet un primer projecte, el pla general per a la Cooperativa Obrera Mataronina, la que seria la primera cooperativa obrera de tot l’estat, mitjançant el reusenc Salvador Pagès i Inglada, cooperativa per a la qual també n’elabora la bandera.

Treballa com a delineant per a Josep Fontserè i Mestre, durant els anys 1873 al 1878, en el projecte del parc de la Ciutadella. Les parts en les quals va intervenir Gaudí van ser principalment en la gruta i l’aquari de la Cascada monumental i en la reixa que circumda el parc i mercat del Born. Com a delineant de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona, treballa en l’absis i cambril de la Mare de Déu de Montserrat, al monestir benedictí, l’any 1876. Els treballs que realitza també per aquesta època com a delineant per a Leandre Serrallach i Mas, són un altar per al Masnou, la casa Grabulosa i la vil·la l’Arcàdia a Montjuïc.

Durant la seva època d’estudiant, va realitzar dibuixos d’uns projectes en què s’aprecien els seus dots perfeccionistes, demostrant la seva capacitat per al dibuix i l’aquarel·la

No fou un alumne especialment brillant i, fins i tot, suspengué unes quantes assignatures. Finalment, el 15 de març del 1878, va obtenir el títol d’arquitecte. El seu projecte de final de carrera va ser el “Paranimf universitari” per el qual va rebre la qualificació mínima d’“aprovat per majoria”.

Els inicis (18781882)

La primera etapa de l’arquitectura d’Antoni Gaudí està bastant marcada per la comunió amb l’ideari cooperativista. Continua treballant en la Cooperativa Obrera Mataronesa amb el projecte del Casino recreatiu (1878), que no es va arribar a executar, i de dues de les cases per als treballadors (1878). El seu treball més destacat dels realitzats en aquest conjunt va ser la sala de blanqueig, amb una estructura de la coberta feta en peces curtes de fusta subjectades amb caragols que configuren arcs parabòlics.

Va rebre el 1878 l’encàrrec per l’ajuntament de Barcelona de realitzar el disseny d’uns fanals de sis braços per a la plaça Reial, el coronament de la part superior mostra la representació del casc del déu romà Mercuri així com dues serps enroscades al braç central, i uns altres fanals de tres braços  per ser col·locats davant del Govern Civil al Pla de Palau.

Vitrina per a la guanteria d’Esteve Comella (1878)

Rebé l’encàrrec de la guanteria d’Esteve Comella del carrer d’Avinyó, d’una vitrina de ferro i vidre per a l’Exposició Universal de París d’aquell any. A la vista de la vitrina a París, Eusebi Güell li va encarregar, per al seu sogre el marquès de Comillas, els mobles per a la capella panteó del Palau de Sobrellano, a Comillas. Aquest va ser l’inici de la estreta relació posterior de Gaudí amb Eusebi Güell.

Historicisme. A la recerca d’un estil propi (18831900)

Durant aquesta etapa, utilitza, de manera molt lliure i personal, l’art musulmà i els estils gòtic o barroc, seguint el corrent historicista de moda en aquella època, amb un esforç per superar els estils històrics i aconseguir una plàstica i unes formes estructurals pròpies.

Es poden apreciar les influències historicistes en les seves obres, com l’art mudèjar, amb l’ús del maó escalonat, la policromia de les rajoles, a l’any 1883, quan projecta la seva primera obra d’envergadura: la casa Vicens, a Gràcia, per a una família benestant corredora de borsa. Hi destaca l’estil morisc de la decoració interior, en què es veu un cel ras, cupular, format per guix policromat a la sala del fumador. simplement per formar un espai misteriós. Segons diuen els orientals, una frase esdevé més certa com més vegades es repeteix. Així, Gaudí va emprar en la decoració per cobrir murs, sostres o parets, la ceràmica, l’estuc o la forja repetitiva, com el reixat de dos batents per a la Casa Vicens, dita del «margalló», que més tard va posar, també, al parc Güell.