Arxiu de la categoria: Sense categoria

ACTE DE CLAUSURA DE LA 19a BIENNAL ANGELINA ALÓS: “RE-MIRADES”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El passat diumenge 13 de gener i al Museu de Can Tinturé, va tenir lloc l’acte de clausura de la 19a Biennal Angelina Alòs. Com sabeu, aquesta concurs acull peces de ceramistes de tot el món i cada vegada són més els concursants de fora de Catalunya i d’Espanya que s’hi presenten. Al seu dia, el jurat especialitat va decidir quina era la peça guanyadora que podeu veure en la fotografia següent:

L’acte va tenir una molt bona assistència de gent, cosa que el va fer més lluït encara. La presentació del mateix va corre a càrrec de la directora dels Museus, senyora Roser Vilardell, qui va presentar a la directora de l’Escola Municipal de Ceràmica d’Esplugues, senyora Ariadna Benavides, que va fer una última visita comentada de les obres exposades: reconeixement dels materials tant de base com de recobriments, dificultats de les diferents tècniques emprades en els acabats i, finalment, tendències actuals en la ceràmica de creació.

Fet el recompte de les butlletes de la votació popular dels assistents a l’exposició durant tot el temps en exhibició, l’obra escollida com a Premi del Públic va ser la que podeu veure a part de la resta de fotografies.

Va tancar l’acte la regidora de Cultura de l’ajuntament d’Esplugues, senyora Maribel Aguilera.

 

Resum de la conferència: Siria, la guerra que ha perdut tothom 14/11/18

Resum gràfic de la conferència el doctor Setoain, president honorífic d’AMPEL, i amb motiu de la celebració aquest any 2018 de “l’Any del Patrimoni”, dita conferència es va centrar en la riquesa cultural de SÍRIA abans de la destrucció i el que queda d’aquell fantàstic patrimoni.

Com a cloenda de la conferència, es va passar un petit audiovisual per veure com ha quedat després del pas de la barbàrie.
Introducció a càrrec de Camil·la González.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Presentació llibre 20 de setembre

 

Ahir, 20 de setembre de 2017, a les set de la tarda, es va fer la presentació del segon llibre editat per la nostra associació AMPEL, Histografía de la cerámica espanyola, d’Emili Sempere, al Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona.

En l’acte van intervenir, Mercè Vidal Presidenta d’AMPEL en substitució del Dr. Jordi Setoain, president honorífic d’AMPEL (per indisposició) Alfons Romero, president de l’Associació de Ceràmica Catalana i Emili Sempere, autor de la publicació.

Es va fer una exposició de la seva recerca al llarg dels anys sobre la ceràmica espanyola.

CONFERÈNCIA DIMECRES 22 DE FEBRER I SORTIDA DISSABTE 04 DE MARÇ

Us recordem que el dimecres 22 de febrer tancarem el GENER CERÀMIC d’aquest curs amb la conferència
“Xavier Nogués, ceràmica i vidre”, a la Masoveria de Can Tinturé, carrer de la Església 36, a les 7 de la tarda.
Tanmateix, el dissabte 04 de març farem la sortida programada a les catedrals del vi amb les visites al Celler de Pinell de Brai que conté aplicacions ceràmiques de Xavier Nogués i Teresa Lostau fetes aPujol i Bausis, i al Celler Cooperativa El Sarral.
 
8.30 del matí sortida de la Plaça Santa Magdalena. No farem cap aturada.
10.45-11.00 arribada a Pinell de Brai.
11.00-11.15 visita guiada a l’interior del celler. Tastet de vins amb pica-pica.
A l’exterior del celler, explicació de les aplicacions ceràmiques de X. Nogués i Teresa Lostau fetes a Pujol i Bausis.
Es mostra celler pinell de brai.jpg.
Dinar.
14.30 Sortida cap a Sarrall.
16.30 visita al Celler Cooperativa El Sarral (1907)
Foto del celler
Temps lliure per visitar botigues d’alabastre. Sarral està considerat el poble artesà de Catalunya d’aquest mineral.
18.30-19.00 tornada a Esplugues. 
Preu pels socis tot inclòs………… 40,– €
Preu pels NO socis tot inclòs…… 50,– €
 
Inscripcions al Museu de Can Tinturé, carrer de l’Església 36, telèfon 934 70 02 18 matins de dilluns a divendres de 9 a 14 hores, tardes de dimarts a dissabtes de 17 a 20 hores. Imprescindible deixar telèfon mòbil.
Us hi esperem !!

VISITA  A  SANT  PERE  DE  RODES  I  A  LA  FUNDACIÓ  PERRAMON 16-04-16

 

El monestir de Sant Pere de Rodes fou un monestir benedictí de l’antic comtat d’Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l’actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà) i a prop de les ruïnes del poblat medieval de la Santa Creu de Rodes, on hi destaca l’església de Santa Helena, i del castell de Sant Salvador de Verdera.

L’inici de l’esplendor del monestir se situa a partir del segle X amb un noble anomenat Tassi i el seu fill Hildesind com a primer abat del nou monestir benedictí (945). A partir d’aquest moment, quedaria sotmès, únicament, al control de la Santa Seu i es va començar un important procés d’edificació de les dependències del nou monestir. Gràcies a les donacions i al suport comtal es va convertir en un gran centre de poder feudal, espiritual i de pelegrinatge. Les seves possessions s’estenien pels comptats de Peralada, Empúries, Rosselló, Besalú i Girona, així com als més allunyats d’Osona, el Pallars i el Vallès.

La prosperitat del monestir va perdurar fins al segle XIV, moment en què va començar la seva decadència. Els motius que l’expliquen són diversos: l’expansió de la pesta negra l’any 1345, l’increment de la pirateria i el bandolerisme durant els segles XV i XVIII. A l’any 1797, la comunitat va abandonar definitivament el cenobi i l’any 1821 la comunitat es va dissoldre definitivament. A partir d’aquest moment, els edificis del monestir van començar el seu procés de decadència fins que la Generalitat de Catalunya en va emprendre les primeres obres de restauració l’any 1935.

La portalada de l’església corresponent a mitjans del segle XII, amb escultures del taller del mestre de Cabestany, fou completament espoliada. Només es conserven in situ dos carreus de marbre blanc decorats amb frisos vegetals i algun altre relleu.

Ventalló és un petit municipi de la comarca de l’Alt Empordà on, en tres preciosos espais propers, es troba la Fundació Perramon d’art contemporani.  Les minimalistes escultures en ferro de Sergi Aguilar o les pintures de l’informalista Modest Cuixart són algunes de les obres que es poden veure juntament amb les d’Alfonso Alzamora, Jorge Castillo, Gino Rubert, José M. Guerrero Medina, Josep Guinovart i Xavier Medina, entre d’altres. Les seves creacions van des dels anys 60 a l’actualitat i la majoria són inèdites. La Fundació és la plasmació de la idea original del mecenes Carlos de Aguilera i de Fontcuberta de crear un gran centre d’art a l’Empordà.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Resum sortida a Cardona

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aspectes de la importància de Cardona:
GEOGRÀFIC.- Fa milions d’any, bona part de l’actual comarca del Bages era un braç de mar connectat a l’actual mar Cantàbric. Degut al xoc de plaques tectòniques properes, primer va quedar un mar interior que es va anar secant quedant al fons la sal en capes horitzontals i, posteriorment, la força de les plaques van fer que les capes de sal quedessin en forma de muntanya com les veiem ara.
GEOESTRATÈGIC.- La sal ha estat essencial pel desenvolupament del sedentarisme en vida humana. Per això, des del neolític aquesta muntanya de sal era vital per a la conservació dels aliments i pels ramats. No cal dir que el control de la muntanya va ser molt important per a les diferents cultures que al llarg del temps es van establir a la vall. A la baixa Edat Mitjana, a més a més del comerç de la sal si va afegir el fet de ser zona de frontera entre la cristiana Catalunya Vella i la musulmana Al-andalús.
MILITAR.- A finals del segle X es construí el Castell sobre un turó que domina tota la vall, sent-ne els primers senyors els vescomtes d’Osona, posteriorment vescomtes de Cardona. Amb l’objecte de repoblar la vall per a la seva defensa, el 23 d’abril del 986 el comte Borrell II atorgà la “carta de poblament”. Aquest document alliberava de pagar impostos al senyor feudal, que no a l’església, i a tenir dret a la sal necessària per a la família i el bestià. El castell va ser molt important a posteriors guerres: a la de Successió i a la Guerra del Francès, mai va ser conquerit ni per les tropes borbòniques ni per les tropes franceses; i per últim a la guerra civil espanyola.
ECONÒMIC.- El comerç de la sal va fer que des de Cardona sortissin camins cap a totes direccions. Una vegada les zones de frontera es situaren més cap el sud de Catalunya, van començar a arribar a Cardona nobles, mercaders, drapers i artesans. S’inicià un temps d’esplendor que durà fins el segle XVI quan els ducs de Cardona es traslladaren a Barcelona. En aquest període s’atorgà a Cardona tenir dos mercats setmanals i una fira anual. Des de la segona dècada fins a finals del segle XX, explotà la mina la companyia Explosivos Rio Tinto per aprofitar els minerals de potassi fonamentals per a la fabricació d’explosius. Avui dia el turisme es part important de l’economia de la vila.

Visita al palau Güell el 13.02.2016

Eusebi Güell i Bacigalupicomte de Güell (1846-1918) va ser un dels més importants industrials de la Catalunya del seu temps, a més de polític, científic i escriptor.

Al 1886 va encarregar al seu amic Gaudí la construcció de la seva residència familiar, que havia de ser, també, un punt de trobada de la burgesia d’aquell moment. És la primera obra de gran envergadura que Eusebi Güell va confiar a Gaudí i destaca per com l’arquitecte va concebre l’espai i la llum.

L’edifici s’estructura en diverses plantes funcionalment diferenciades, amb una entrada amb forma d’arc de catenària de dimensions impressionants i una distribució de les estances al voltant del saló central, eix principal i vertebrador de l’edifici.

Al terrat hi ha vint xemeneies que, lluny de ser tractades com a simple xemeneies Gaudí les va concebre com a escultures

Gaudí va comptar per a la seva construcció amb la col·laboració de: l’arquitecte del seu taller Francesc Berenguer, el mestre forjador Joan Oñós, l’ebenisteria d’Antoni Oliva i Eudald Puntí, i la decoració,  els vitralls i el mobiliari de Francesc Vidal i Jevellí. Així mateix, en l’àmbit artístic va comptar amb la col·laboració dels pintors  Aleix ClapésRamon Tusquets i Alexandre de Riquer, el qual va fer un delicat panell d’alabastre policromat per a la xemeneia, i els escultors Joan Flotats i Rossend Nobas.

Cal destacar que les peces de ceràmica són de la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.