Arxiu de la categoria: Agenda

VISITES GUIADES A LA BASÍLICA DE SANTA MARIA DEL MAR

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com a complement a l’exposició temporal “La Ceràmica en temps de la Catedral del Mar”, que fins el   de setembre es pot visitar al Museu de Can Tinturé, Ampel junt amb els Museus d’Esplugues havien programat una visita guiada a la Basílica de Santa Maria del Mar. Degut al gran nombre de persones que varen apuntar-s’hi, socis i no socis, s’han hagut de fer dues visites.: la primera el dia 18 de juny, tal i com estava anunciada, i una segona el 02 de juliol.

La visita consisteix, bàsicament, en quatre explicacions en quatre llocs diferents: els bancs de l’església, la terrassa darrera l’abscís, la cripta i els terrats.

En els bancs s’explica el per què de la gran dimensió de l’església, edificada al segle XIV damunt de la petita parròquia que donava servei al barri de pescadors. El emplaçament exacte d’aquesta església primitiva encara no s’ha trobat.

Des de la terrassa es veu la magnitud de la nau central amb el rosetó al fons i l’altura de les dues naus laterals, característica del anomenat gòtic català. També es poden contemplar els vitralls de més a prop, així com un petit vitrall original.

La cripta és d’excavació recent feta amb la idea de trobar les restes de l’església antiga. No es van trobar i l’espai es destinarà a exposicions.

Pujant als terrats és veu la dimensió del rosetó de ben a prop. Als terrats es comprova la alçada de les naus laterals, 5 metres menys que la nau central, així com la recollida d’aigües i els petits tubs de ventilació. La vista sobre la ciutat és realment espectacular.

Viatge cultural a la comarca de “Las Cinco Villas” els dies 07 fins a 10/06/2019

Divendres dia 07 de juny

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Divendres dia 07 de juny

Comarca situada al nord de la província de Saragossa. Les principals villas que la conformen son: Egea de los Caballeros (capital), Tauste, Sàdaba, Uncastillo i Sos del Rey Católico.

Ha estat una sortida molt interessant pels contrastos entre paisatge, cultura, arquitectura, restes arqueològiques, etc. A destacar la construcció en pedra de la majoria d’edificis de Sos i Uncastillo  la qual cosa els converteix en pobles monumentals.

L’objectiu del primer dia va ser la parada a Tauste on destaca i impressiona l’església de Santa Maria.

Primer vàrem visitar una curiositat: ”El Rosario de Cristal” que surt en processó cada 22 d’abril. Els misteris, les lletanies i diferents capelles estan fetes de cristall de colors vius amb llums i fanalets. Hi ha peces determinades que les porten famílies concretes  de generació en generació.

A continuació vàrem visitar la imponent església de Santa Maria. Data de finals del S. XIII i principis del XIV. El campanar és una torre d’herència almohade tant típiques a l’Aragó. Presenta influències del gòtic llevantí assimilat pels mestres mudèjars.

Després de dinar, ens vam dirigir al Santuari de Nuestra Señora de Sancho Abarca patrona de Tauste. Situat a 630 m d’altitud al límit fronterer amb Navarra. Curiós nom per a una verge trobada a Navarra pels aragonesos. Es poden contemplar unes vistes privilegiades dels Pirineus, de la Serra del Moncayo, de las Bardenas Reales …

Acabada aquesta visita ja ens vam dirigir a l’hotel situat en un lloc privilegiat amb  vistes a Sos del R. C.

Dissabte dia 08 de juny

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dissabte dia 08 de juny

Sortim de Sos cap el jaciment arqueològic de los Bañales.

Aquestes restes romanes, situades al terme municipal d’Uncastillo, daten de la segona meitat del S. I d. C. Fins a l’abandó al S. III.  La part residencial està assentada sobre un poblat  preromà. A la plana estan situats el fòrum, les termes, l’aqüeducte, el temple i uns carrers curiosament pavimentats.

La principal activitat de les diferents cultures que hi van assentar-se era la producció agrícola i el comerç, principalment de cereal.

Particularment interessant va estar la visita a les termes pel seu bon estat de conservació. Al fòrum es conserven dues columnes monumentals d’ordre toscà. L’aqüeducte no el vam veure per manca de temps.

Vàrem quedar gratament satisfets d’aquesta visita gràcies a les explicacions del guia, un apassionat de la història romana, que també participa en les excavacions que es continuen fent any rere any.

A continuació vam  visitar al Conjunt Monumental Històric Artístic del casc urbà d’Uncastillo. El barri de la jueria amb les seves peculiaritats molt ben explicades per la guia prèviament contractada.

Els més atrevits van pujar al castell abans de dinar. A la tarda, amb un altre guia, el senyor Jesús, força peculiar però molt didàctit, vam començar amb la visita a la façana i el pati de l’Ajuntament renaixentista del S. XV, edifici molt remarcable. Seguidament la visita a la joia romànica de la villa: l’església de Santa Maria. Finalment, ens van explicar l’església de San Martín de Tours. Vàrem acabar la passejada pel poble i ja  sortida cap a Sos.

Diumenge dia 09 de juny

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Diumenge dia 09 de juny

Diumenge al matí el vam dedicar a la visita cultural del Conjunt Monumental de Sos del Rey Católico.

Vam començar pel Palacio de Sada, lloc de naixement de Ferran II d’Aragó, anomenat El Rei Catòlic (d’aquí el nom del poble). Actualment és un Centre d’Interpretació del rei explicant amb profusió de plafons la seva vida i època. Inclou la visita a l’església de San Martín de Tours, d’estil romànic tardà del S. XIII, capella del palau.

Al costat del castell l’església de San Esteban impressiona per la seva situació. La cripta de Santa Maria del Perdón de mitjans del S. XI amb les pintures murals gòtiques, en estat de conservació molt lloable. L’entrada a l’església és per la portalada romànica del S: XII. Exposada al vent i la pluja estava danyada i per això al S. XVI s’hi va construir un pòrtic per preservar les talles. A dintre hi ha diferents elements afegits en diferents èpoques.

Vam acabar la passejada pel poble visionant diferents cases importants pel seu ús i  per la seva construcció en pedra de carreus.

A la tarda sortida al Castillo de Javier on va néixer i viure Sant Francesc Xavier. A destacar la visita museïtzada del castell , còmoda per al desplaçament del visitant. També vam visitar  la Basílica i la Parròquia.

Després vam incorporar anar a Sangüesa per visitar la impressionant portalada romànica de Santa Maria. També el pas del riu Aragón vist des del pont  a tocar de l’església.

Dilluns dia 10 de juny

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dilluns dia 10 de juny

Finalment dilluns dia de tornada. Primer destí: los Aguarales de Valpalmas. Interessant formació geològica resultat de fluxos d’aigua sobre materials poc resistents. L’aigua s’infiltra al terra aprofitant petites escletxes i genera corrents de fang i aigua creant conductes i “tubs” per on s’evacuen els materials formant un “decorat “ fabulós que evoluciona amb el pas del temps. Tot aquest procés es denomina piping.

Arribem al poble de Valpalmas per visitar el Centro Cultural Ramón y Cajal. El primer que ens crida l’atenció és la cura i netedat dels carrers del poble on només hi viuen 80 persones.

Visitem el Centre Cultural, també molt cuidat, on s’expliquen amb gràfiques, escrits i objectes, les diferents facetes de la vida apassionant d’un savi, la seva relació amb el poble (va néixer a Petilla de Aragón i va viure a Valpalmas de 1856 a 1860 mentre el seu pare hi va treballar com a cirurgià), el seu interès per les humanitats, la seva vocació per la ciència, la investigació, la fotografia, etc. Tot aquest treball va conduir a la concessió del Premi Nobel de Medicina el 1906.

El centre també ens mostra una breu història de la localitat: vida quotidiana, costums, festes, jocs tradicionals, paisatge, construccions, etc. La guia ens obre l’església de sant Hipòlit per poder-la conèixer.

 

Finalment Egea de los Caballeros. Després de dinar vam poder visitar, també com Sangüesa fora de programa, l’església de San Salvador, d’aspecte de fortalesa, començada a construir a finals del S. XII. Temple romànic de transició al gòtic. El més destacat de l’interior: preciós retaule major d’estil gòtic internacional amb influències hispano-flamenques, el més gran de tot l’Aragó.

Arribada a Esplugues cansats, però contents.

 

20 ANYS DE L’ENTITAT “CERCLE ARTÍSTIC D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

AMPEL, AMB MOTIU DELS 20 ANYS DE L’ENTITAT “CERCLE ARTÍSTIC D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT” LI VA FER UN ACTE DE RECONEIXEMENT

 El passat dimarts 28 de maig  a la Masoveria de Can Tinturé, va tenir lloc la xerrada sobre l’art de la pintura i la pintura aplicada a la ceràmica, a càrrec dels professors de l’Escola Municipal de Ceràmica i Pintura d’Esplugues Ariadna Benavides i Xavier Ribó, aquest, president del Cercle Artístic d’Esplugues. La senyora Ariadna ens va fer una panoràmica a través del temps de l’aplicació de la pintura a la ceràmica que, des dels temps remots, s’utilitzava com a us domèstic funcional. Pintures obtingudes d’òxids metàl·lics naturals i el desenvolupament de diversos tipus de forns i de diferents atmosferes de cuites, van fer evolucionar l’art aplicat a la ceràmica.

Per la seva part, el senyor Ribó ens va parlar de la pintura des del punt de vista de la composició i del que ens vol dir, en cada cas, l’autor del quadre.  De tots el exemples que ens va explicar, el més impactant va ser el del quadre de la Gioconda de Leonardo da Vinci que, vist per parts, pots arribar a conclusions diferents de percepció del clàssic somriure de la senyora representada.

Va tancar l’acte la senyora Maribel Aguilera, regidora de Cultura de l’ajuntament d’Esplugues.

A continuació de l’acte organitzat per Ampel, va tenir lloc la trobada anual de ceramistes pel reconeixement de peces de ceràmica de diferents col·leccionistes. Hi eren presents entesos en la matèria com el president de l’Associació Catalana de Ceràmica senyor Alfons Romero, i altres membres com el senyor Xavier Fàbregas. Pels que no hi entenem gaire, és un goig veure com es posa origen, data, i escola de les diverses peces presentades. Tot un espectacle !!

Com ja és tradicional, el diumenge següent del reconeixement de peces de ceràmica i als jardins de Can Tinturé es va organitzar la Fira de ceràmica antiga i modernista amb venda i intercanvi de peces; demostració de torn a càrrec de l’Escola Municipal de Ceràmica; demostració de pintada de rajoles amb trepa a càrrec del Taller Sot; visites guiades gratuïtes als Museus d’Esplugues i l’habitual sorteig de peces.

 

 

 

 

 

 

INAUGURACIÓ AL MUSEU DE CAN TINTURÉ DE L’EXPOSICIÓ TEMPORAL “LA CERÀMICA EN TEMPS DE LA CATEDRAL DEL MAR”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest passat dimecres dia 8 de maig va tenir lloc al Museu de Can Tinturé d’Esplugues i a la mateixa sala on es troba l’exposició, la inauguració de la mostra que porta per títol: “La Ceràmica en temps de la Catedral del Mar”.

Va obrir l’acte la regidora de Cultura senyora Maribel Aguilera que,  després d’agrair la continuada col·laboració amb l’Associació Catalana de Ceràmica,  va passar la paraula al comissari de l’exposició senyor Alfons Romero, president d’aquesta associació. El senyor Romero va justificar el perquè del títol de l’exposició temporal tot llegint un paràgraf de la coneguda novel·la “La Catedral del Mar”. Aquesta breu lectura va servir per introduir-nos en algunes de les peces dels  terrissaires de la Barcelona del segle XIV, contemporànies i coincidents amb les presentades en aquesta exposició. Les peces exposades  provenen  del Museu del Disseny de Barcelona, del Museu d’Oristà i d’alguns col·leccionistes particulars.

A continuació, el senyor Romero va iniciar un recorregut explicatiu de les peces distribuïdes a través de dos àmbits principals: la ceràmica de volta i la ceràmica catalana del segle XIV.

Tancà l’acte el mateix senyor Romero que va agrair la feina feta per les persones que treballen als Museus d’Esplugues i en particular a la senyora Carme Comas que ha coordinat aquesta exposició, aquestes  paraules de reconeixement van ser aplaudides per les nombroses persones que assistiren a la inauguració.

SORTIDA A RIPOLL I SANT JOAN DE LES ABADESSES 6 d’ABRIL DE 2019

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El dissabte 06 d’abril es va fer la sortida prevista per visitar aquests dos emblemàtics monestirs edificats en l’època de la fundació de Catalunya. Per completar el lluïment de la jornada fins i tot el temps ens va acompanyar, tot i les previsions adverses anunciades pels meteoròlegs.

El monestir de Santa Maria de Ripoll fou fundat cap a l’any 880 pel comte Guifré el Pelós –segurament sobre un de l’època visigòtica (589) destruït pels àrabs–, va esdevenir lloc d’enterrament dels comtes de Barcelona i Besalú i un centre cultural de scriptorium molt important de la Catalunya medieval, amb una projecció a l’alçada d’altres abadies europees d’aquell període com Saint-DenisFleury o Montecassino.

Al segle XII es va realitzar una nova portalada en forma d’arc de triomf que és tinguda com una gran obra de l’escultura romànica monumental a Catalunya, amb la imatge central superior de la Maiestas Domini, l’apostolat i escenes de l’Antic Testament.

L’edifici actual és el fruit de la reconstrucció que es va fer al segle XIX per  l’arquitecte Elies Rogent.

 La Farga Palau de Ripoll fou fundada com a farga de ferro al segle XVII i va mantenir la seva activitat durant cinc segles fins que va tancar l’any 1978. Es troba dins d’un edifici de pisos. La planta baixa l’ocupa la farga, amb les trompes d’aigua, els martinets, la carbonera, el forn i la fornal. Separat de l’obrador trobem la roda hidràulica, la sèquia i la bassa que servia per emmagatzemar l’aigua del riu Freser per fer moure la roda i generar el vent que, impulsat de manera contínua, dóna nom al mètode de la farga catalana. La característica més singular de la Farga Palau són els dos martinets instal·lats, amb coixinets, mànec d’om i mall d’acer.

 L’església del Monestir de Sant Joan de les Abadesses té únicament una nau molt curta, de manera que a la pràctica esdevé un edifici de creu grega. El terratrèmol de 1428 afectà la capçalera, que ja no fou reconstruïda a la manera original

Un senzill claustre d’estil gòtic, iniciat el 1442 pels artistes Joan de Bar i Joan de Girard, i algunes arcades de l’anterior claustre romànic completen el conjunt. Entre l’església i el claustre trobem la capella dels Dolors (o del Santíssim), d’època barroca, amb cúpula i elements decoratius del tallista Josep Moretó, l’obra del qual (1710) fou continuada pel seu germà Jacint (1714). Estatja una notable talla de la Pietat, obra de Josep Viladomat i Massanas.

Destaca, sobre tot, el conjunt escultòric que presideix l’absis major anomenat el Davallament, tallat el 1250 i considerat com una de les mostres més destacades del romànic català. Aquest conjunt escultòric es coneix també amb el nom de Santíssim Misteri, ja que el 1426 es van trobar unes restes incorruptes a l’interior d’un reliquiari amagat en el cap de Crist.

Aquestes són un resum de les explicacions que ens varen donar els i les guies d’una manera molt entenedora i didàctica.

 

 

SORTIDA  A  OLOT  EL  DIJOUS  14  DE  MARÇ  DE  2019

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Excepcionalment, aquesta sortida ha estat programada en dijous per poder veure treballant el taller d’imatgeria del Museu dels Sants d’Olot.

Al matí, vam fer la visita guiada al Museu de La Garrotxa situat al 3r pis de l’edifici Hospici de la ciutat d’Olot. L’exposició permanent, que ocupa prop de 1000 m2, es divideix en cinc àmbits:

1r.- El tèxtil i l’escola de Dibuix d’Olot on s’expliquen els orígens del museu, de la figura de Joaquim Danés i Torras, i de la fundació de l’Escola Pública de Dibuix d’Olot.

2n.- L’Escola d’Olot dedicat al paisatgisme a Catalunya i a la pintura de finals del segle XIX, amb en Vayreda, en Berga i en Boix com a màxims exponents.

3r.- El modernisme. En aquest apartat destaca la figura de Blay, “La Càrrega” de Ramon Casas i la col·lecció “Cigarrillos París”.

4t.- El noucentisme amb la primera Guerra Mundial com a context.

5è.- L’Escola Superior de Paisatge i la postguerra. Un repàs de l’art olotí des de la Segona República fins als anys 80 del segle XX.

La explicació de tots els àmbits ens la va fer el conservador de tots els museus d’Olot. Tothom va quedar molt satisfet de la capacitat de comunicació d’aquesta persona.

El dinar el férem en un restaurant situat al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa en el paratge de la Moixina, on s’hi troben dues de les fonts més conegudes d’Olot: la font de la Moixina i la font de la Deu. Dins del menú, vam poder menjar les famoses patates d’Olot.

Per la tarda vam fer la visita guiada al Museu dels Sants d’Olot. La construcció de l’edifici data de l’any 1890 com a seu definitiva de la societat fundada l’any 1880 per Joaquim Vayreda, Josep Berga i Valentí Carrera. Projectat per l’arquitecte modernista Joaquim Codina i Metalí, és d’estil neogòtic. Inicialment, constava de soterrani i planta baixa destinats ambdós a tallers i magatzems, i dos pisos superiors que eren la residència de M. Vayreda i la seva família.

L’exposició permanent del museu es divideix en 5 àmbits, corresponent els 3 primers a l’elaboració de la imatgeria:

1r.- Sala de models.

2n.- Emmotllatge i retoc. Es mostra el procés de fabricació seriada del model escollit, el retoc i la col·locació d’elements com els ulls.

3r.- Pintura i decoració. On es pinten, decoren i s’hi afegeixen elements com corona, creu, llitet, etc.

4t.- Cultura popular, imatgeria festiva i pessebres. Molts dels gegants i capgrossos de Catalunya van ser construïts en tallers olotins.

5è.- Els sants d’Olot i Marian Vayreda. En aquest àmbit es poden veure diferents escultors que van començar a treballar als tallers d’Olot, sent avui escultors de prestigi.

El bon temps, extraordinari per l’època del any, va ajudar a completar una magnífica sortida.

 

ASSAMBLEA GENERAL ORDINARIA D’AMPEL 20 de Febrer de 2019

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ACTA DE L’ASSAMBLEA GENERAL ORDINARIA D’AMPEL.

Dimecres 20 de Febrer de 2019, a les 19:30 hores a la Masoveria de Can Tinturé, C/de l’Església, 36.

Tal com es va quedar en la reunió de Junta de govern el passat 7 de gener d’enguany, es tractaran els temes a la Assemblea General, amb la següent Ordre del dia:

ORDRE DEL DIA:

 1.- Ratificació de l’acta de l’Assemblea anterior

2.- Memòria de les activitats de l’any 2018

3.- Aprovar si s’escau, d’una addenda als estatuts en el seu article 10 punt 2. que digui:
“La comunicació es farà telemàticament i es procedirà, només, com diuen els estatuts als socis que no disposin d’aquest mitja.

4.- Informació i aprovació, si s’escau, dels comptes del 2018

5.- Programació d’activitats pel 2019

6.- Pressupost per a l’any 2019

7.- Renovació dels càrrecs de la Junta

8.- Precs i preguntes

ACORDS:

  1. S’aprova per unanimitat l’acta del 2018.
  2. La Presidenta dona les explicacions oportunes sobre les activitats fetes fins la data, donant resposta així als objectius del nostre grup, fent una valoració molt positiva de la satisfacció dels nostres associats en les activitats proposades en el foment de la difusió i el coneixement de la cultura de la ceràmica. Informant de la nova dinàmica d’activitats fruit de una programació d’activitats mes àgil per el fet de ser períodes trimestrals dels quals se’n fa publicitat en el web, cartells i flyers. També s’explica la contribució d’AMPEL en donar mes difusió al Museu col·laborant amb col·leccions privades, per fer exposicions temporals. Es tracta també després de la ultima jornada del “Gener Ceràmic” d’enguany, dedicada a Pujol i Bausis, col·laborar amb una beca o be altres aportacions, dins del espai La Rajoleta per fer un estudi tècnic i catalogar els catorze forns existents, això es practica comú en altres llocs on es dona aquesta possibilitat. Es va decidir en Junta que, corrien a càrrec d’AMPEL, el pagament d’entrades i guies a Museus en les sortides més comuns que fem durant l’any. Aprofitant el torn de paraula de la presidenta i no trencar el fil de la informació, es presenta part de la programació prevista en el punt 5.
  3. El secretari dona els aclariments oportuns per generar una addenda als estatuts, en el seu article 10 punt 2. que digui:
    “La comunicació es farà telemàticament i es procedirà, només, com diuen els estatuts als socis que no disposin d’aquest mitja”

Posant en practica aquesta modalitat, apart d’un estalvi econòmic notori en correu i               manipulació de documents, aportem a fomentar l’ús dels mitjans telemàtics. Queda            aprovat per unanimitat. 

  1. EL tresorer, ens explica com ha anat el any que hem tancat, després del canvi de modalitat, una vegada explicat als presents, queden aprovades per unanimitat de l’assemblea, les Comptes del exercici 2018, aprofitant la intervenció del tresorer, i d’acord amb el punt 6, es presenta el pressupost pel 2019, fent un anàlisi de les necessitats de l’associació, per el seu continuo desenvolupament de llurs activitats, en profit dels seus associats i simpatitzants. Queda aprovat el Pressupost per unanimitat.
  2. Queda explicat en el punt 3.
  3. Queda explicat en el punt 4.
  4. Després d’una llarga trajectòria de lideratge de la mateixa Junta de Govern i estan d’acord, els membres que la formen, es presenten a l’Assemblea el nous integrants de dita Junta.

Quedant formada la Junta de Govern per:

President: Sr. Josep Benedico

Secretària: Sra. Camila Gonzalez

Tresorer: Sr. Frederic Piqué

       Aquests càrrecs son acceptats per aclamació general dels assistents.

  1. En aquest apartat es fan petits aclariments referents al funcionament quotidià de la associació. També es digne de menció l’agraïment dels presents al membres sortints de la anterior Junta.

Després de lo exposat i no havent mes temes que tractar, es dona per finalitzada l’assembla a les 20.45h.

Signat:

Presidenta  sortint                                         Secretari sortint

Mercè Vidal                                                   Lluís Latorre

Al final de l’assemblea i el passi del documental dedicat al any Puig i Cadafalch, es va oferir  un “petit xeflis”

 

VISITA 08/02/19 AL MONESTIR DE PEDRALBES I A L’EXPOSICIÓ CHARLOTTE SALOMON

El passat divendres 08 de febrer vam fer, al mateix recinte del Monestir de Pedralbes, primer la visita guiada al Monestir i la seva història. La guia ens va explicar la seva fundació, obra de la reina Elisenda de Moncada al enviudar del rei Jaume el Just. Primer es construí l’església, 1326-1327, que havia de servir per ser-hi enterrada, i després el  monestir com a convent de monges de clausura de l’ordre de les clarisses, formada en la seva major part per filles de nobles.

Ens van explicar les pintures recent restaurades de la cel·la de Sant Miquel obra de Ferre Bassa, que decoren totalment la cel·la de pregària de l’abadessa. A continuació vam visitar les diferents dependències de la vida quotidiana de les monges. La peça que ha sofert més modificacions és la cuina que ha anat incorporant els diferents elements seguint l’evolució tecnològica. El que es conserva original són les piques.

La segona visita va ser a l’exposició sota el títol de Vida? o Teatre? obra de Charlotte Salomon (Berlin 1917 – Auschwitz 1943). La artista explora la relació entre text i imatge utilitzant la pintura, la paraula, el teatre i la música per explicar la seva pròpia vida.

Tots els que vam anar a la visita vam sortir molt satisfets del que vàrem veure i de com ens ho van explicar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2ª CONFERÈNCIA DEL GENER CERÀMIC

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El dimecres 30 de gener va tenir lloc la 2ª conferencia: “Els Forns de Pujol i Bausis com a valor patrimonial”, que tancava el 10è curs d’història de la Ceràmica sota el títol genèric: “El llegat de Pujol i Bausis”.

La conferenciant, senyora Marta Saliné, va explicar els tipus de forns que tenim al Museu de la Rajoleta, relacionats més avall. Altres llocs on disposen d’un patrimoni semblant, com Alcora a València i a diverses zones del Reina Unit, han pres mesures per a la seva conservació i han dignificat els espais de la seva ubicació.

 EL RECINTE PUJOL I BAUSIS CONSERVA 14 ESTRUCTURES:

1 forn tipus teuleria i rajoleria per a la producció d’elements de construcció: teules, maons i revestiment de rajoles.

4  forns tipus àrab petits: 1 amb dues boques; 3 d’estructura rodona i 1 un d’estructura quadrada. També un d’aquests últims té dues boques per a foc.

2 forns àrabs enterrats de grans dimensions.

2 Forns d’ampolla amb dues cambres que poden funcionar amb  flama directa o indirecta emprats per a la producció de gres i porcellana.

1 Mufla

2 Forn de reflex metàl·lic (un original del s. XIX i l’altre una reproducció que s’utilitza per fer ceràmica)

1 Forn de frita.

1 Una xemeneia que era la de la maquina de vapor. Sembla que aquesta màquina de vapor va ser una de les primeres aplicada a una empresa ceràmica.

 

Cada una d’aquestes estructures caldria ser estudiada en el seu context cronològic i en el seu context patrimonial CREANT LA LECTURA ELEMENT A ELEMENT COM A ELEMENTS BCIL

 

 

1a CONFERÈNCIA DEL GENER CERÀMIC

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El dimecres 16 de gener a la Masoveria de Can Tinturé d’Esplugues de Llobregat, va tenir lloc la primera de les dues conferències programades per AMPEL sota el títol “El Castell dels Tres Dragons, espai de creació i la seva transcendència amb Pujol i Bausis”. En Rossend Casanova, historiador d’art i conservador del Museu del Disseny de Barcelona, ens va fer una magnífica exposició del que ha estat la història d’aquest edifici que, resumida, us descrivim a continuació.

El castell dels Tres Dragons  és el nom popular que rep l’edifici modernista de Barcelona construït el 1887-1888 com a cafè restaurant per a l’Exposició Universal de 1888 per Lluís Domènech i Montaner. Aquest nom, probablement, va ser adoptat de la gatada, gatada cavalleresca en dos actes i en vers,  de Serafí Pitarra estrenada al 1865. Es troba al final del passeig principal, actualment anomenat passeig de Lluís Companys, que anava des de l’Arc de Triomf al parc de la Ciutadella. És un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Edifici creat en pocs mesos per a l’Exposició Universal del 1888 per encàrrec de l’alcalde de Barcelona Rius i Taulet a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona que s’acabava d’inaugurar. Davant el cafè restaurant s’havia situat el palau de Belles Arts.  Del conjunt d’edificis construïts ex professo per a l’Exposició només es conserva el cafè restaurant, icona de les ambicions de l’esdeveniment. Després de l’Exposició Universal restà abandonat, i s’inaugurà el 1892 com a Museu d’Història, un cop adaptat l’edifici amb canvis de decoració i la incorporació de motius heràldics. El 1920 s’hi allotjà el Museu de Zoologia de Barcelona fins que el 2010 es traslladaren les peces al Museu Blau. Actualment està pendent la rehabilitació de l’edifici i el seu futur ús.

L’edifici és de planta rectangular amb una torre de base quadrada a cadascun dels angles. La façana principal s’articula a partir d’un gran arc rebaixat que dona accés al vestíbul. L’exterior de l’edifici imita l’estructura defensiva d’un castell amb les torres i els merlets, aquests rematats amb ceràmica a la part superior. Tot el perímetre de la façana està cobert amb escuts ceràmics en blau sobre blanc amb figures procedents de la natura, d’animals i plantes, destacant de la uniformitat de l’ús del maó vist.

Originàriament creat com a cafè restaurant per a l’Exposició Universal del 1888 de Barcelona, l’edifici es presenta com una capsa nua amb un espai interior sever però alhora impressionant. Es deixen elements estructurals a la vista, com ara les cintres metàl·liques dels arcs que se sumen als altres elements metàl·lics que podem veure, com ara la barana o la garlanda floral de les làmpades situades als pilars. Un gran balcó rodeja la sala d’on es pot accedir a les terrasses.

En el disseny de les targes ceràmiques intervingueren Alexandre de Riquer i J. Llimona amb el productor Pujol i Bausis; els vitralls són obra d’Antoni Rigalt i Blanch. Les ceràmiques varen estar encarregades a la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat. El vitrall principal, que ocupava tota la façana, va ser destruït en un bombardeig a la guerra civil espanyola.

 

ACTE DE CLAUSURA DE LA 19a BIENNAL ANGELINA ALÓS: “RE-MIRADES”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El passat diumenge 13 de gener i al Museu de Can Tinturé, va tenir lloc l’acte de clausura de la 19a Biennal Angelina Alòs. Com sabeu, aquesta concurs acull peces de ceramistes de tot el món i cada vegada són més els concursants de fora de Catalunya i d’Espanya que s’hi presenten. Al seu dia, el jurat especialitat va decidir quina era la peça guanyadora que podeu veure en la fotografia següent:

L’acte va tenir una molt bona assistència de gent, cosa que el va fer més lluït encara. La presentació del mateix va corre a càrrec de la directora dels Museus, senyora Roser Vilardell, qui va presentar a la directora de l’Escola Municipal de Ceràmica d’Esplugues, senyora Ariadna Benavides, que va fer una última visita comentada de les obres exposades: reconeixement dels materials tant de base com de recobriments, dificultats de les diferents tècniques emprades en els acabats i, finalment, tendències actuals en la ceràmica de creació.

Fet el recompte de les butlletes de la votació popular dels assistents a l’exposició durant tot el temps en exhibició, l’obra escollida com a Premi del Públic va ser la que podeu veure a part de la resta de fotografies.

Va tancar l’acte la regidora de Cultura de l’ajuntament d’Esplugues, senyora Maribel Aguilera.

 

AMPEL a L’Agenda cultural i d’activitats d’Esplugues

El numero 121 corresponent al Gener 2019, aporta la notícia informant que la nostra Associació ret homenatge en la celebració dels 10 anys del Gener Ceràmic dedicant-lo a Pujol i Bausis.

Adjunt la notícia


També dins del mateix número trobem l’entrevista a la nostra Presidenta Mercè Vidal qui dona unes pinzellades dels reptes i objectius de la nostra tasca en bé del Patrimoni i la Cultura.

Adjunt l’entrevista

DIMECRES 12 DE DESEMBRE XERRADA “LES ROSES DE PERE DOT”

Pere Dot va néixer el 28 de març de 1885 a la finca de la Torreblanca, (Sant Just Desvern), propietat dels marquesos de Monistrol. El seu pare treballava en la remodelació del jardí, que incloïa un petit roserar, i en la modernització dels conreus d’aquesta propietat. La finca està a tocar de Sant Feliu de Llobregat, població on Pere Dot va ser batejat i va anar a viure l’any 1906, i on va desenvolupar, ell i la seva família, la seva vida social i activitat professional.

El 1910, en un viatge per ampliar coneixements, va anar a l’Exposició Universal de Brussel·les  i va visitar diverses exposicions de flors i alguns professionals del sector. Durant el viatge va passar per París, i al costat del Pont Neuf del riu Sena va adquirir el llibre Les Rosiers de Cochet-Cochet i Mottet, sembla que aquesta va ser una troballa cabdal per a les seves inclinacions cap al món de les roses.

El 1923 va presentar les seves primeres creacions: les roses Francesc Corbera, O. Junyent i Margarita Riera. El 1924 va guanyar el seu primer premi a París, un certificat al mèrit, en el concurs de roses noves de Bagatelle, amb la rosa Margarita Riera. Entre el 1924 i el 1957 va aconseguir 26 medalles d’or i 17 certificats de mèrit.

L’any 1928, a l’entitat Ateneu Santfeliuenc de Sant Feliu de Llobregat, va fer la seva primera exposició de roses, germen del que ha estat l’Exposició Nacional de Roses de Sant Feliu de Llobregat i que ha perdurat fins ara.

Va ser nomenat fill predilecte (1932) i medalla d’or de la ciutat de Sant Feliu (1971), i se li dedicà primer un carrer i després una plaça amb un monument.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

CONFERENCIA WALTER BENJAMIN 10/10/18

Resum gràfic previ al passi del documental “Qui va matar Walter Benjamin” de David Mauas (2005) sobre l’artista israelià Dani Karavan, autor del Memorial “Passatges” inaugurat a La Junquera el 15 de maig de 1994.

Introducció a càrrec de Mercè Vidal.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

SORTIDA A L’ALT EMPORDÀ FETA EL 20 D’OCTUBRE

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Visita a Castelló d’Empúries

 Després de la destrucció d’EmpúriesCastelló va passar a ser capital del comtat, amb el trasllat a la vila dels comtes d’Empúries. Així, el lloc va esdevenir una zona estratègicament defensiva envoltada de muralles. Els comtes van voler que la vila acollís la seu episcopal de l’Empordà, això explicaria la  monumentalitat de l’església.

L’obra d’estil gòtic català s’alçà en el mateix lloc on hi hagué la primera església romànica, i dirigida per l’arquitecte Ramon de Xartres,  es va començar a construir el 13 de febrer de l’any 1261.

La seva estructura arquitectònica es donà per acabada a principis del segle XV, època en què es modelà la façana, amb la bella portalada de marbre, es construïren els altars laterals i es cisellà el retaule d’alabastre de l’altar major. Té una estructura i unes dimensions pròpies d’una catedral, una dignitat que no va aconseguir malgrat els diversos intents que promogueren els comtes d’Empúries.

Cal destacar el retaule major d’alabastre de Beuda, La Garrotxa, atribuït a Vicenç Borràs i datat entre 1485 i 1493. És d’estil gòtic flamíger renaixentista. Es considera una obra única a Catalunya i una de les millors mostres de l’escultura gòtica catalana de la segona meitat del segle XV, a més, es tracta del darrer retaule d’aquesta tècnica al nostre país. Constituït per sòcol i bancal el retaule té una alçada total de 6,56 metres, tres dels quals corresponen a la fornícula de la Verge de la Candelera.

L’orgue de la basílica s’hi troba present des de finals de l’edat mitjana. De totes maneres, l’orgue que es pot observar actualment és una realització dels primers anys del segle xix, però fou restaurat a partir del 1976 degut a les diverses destrosses sofertes durant la guerra civil espanyola del 1936.

Molt a prop de la Basílica es troba L’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries. Mostra com vivien (i viuen) els homes i les dones que es dediquen al cultiu del gra del blat d’aquells paratges de l’Empordà i diversos aspectes relacionats amb la farina. L’edifici forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Al llarg dels tres pisos de la fàbrica s’hi van trobant diferents màquines del complicat procés productiu,datades de finals del segle XIX i de la primera meitat del XX. També hi ha una maqueta de com eren els molins de farina a l’Edat Mitjana.En amb dos casos, l’energia que es feia i es fa servir és hidràulica. Juntament amb la calidesa de les estructures de fusta de melis, flandes i pi gallec, destaca l’impacte visual i estètic del conjunt, la netedat de la fàbrica i l’autenticitat d’allò que es veu.

Visita a Sant Quirze de Colera

 L’església de Sant Quirze té una planta basilical de tres naus, amb transsepte i tres absis semicirculars, orientats a llevant. Davant de la façana principal, i adossades al costat de migdia del creuer, hi ha restes del primitiu temple preromànic, consistents en unes escales de pedra i la primera crugia del temple primitiu, així com rastres del basament d’un absis al costat de l’actual absidiola de migdia.A la banda de migdia hi ha un altre edifici que s’ha identificat com la casa de l’abat, i que ha servit de masia fins no fa gaire temps.

La consagració de l’església del monestir a Sant Quirze, Sant Andreu i Sant Benet no fou fins a l’any 935, quan el bisbe Guiu de Girona ho autoritzà a demanda de l’abat Manuel. Aquesta no fou l’única consagració, donat que es tenen notícies d’una altra l’octubre del 1123 als mateixos sants del monestir.  Al segle XIII es consoliden els seus drets jurisdiccionals amb diverses butlles papals, compres de terres, etc. Malgrat això, també fou objectiu militar, la campanya de Felip l’Ardit (1285), i la invasió per tropes de Jaume de Mallorca (1288).

El conjunt fou declarat Monument Historicoartístic Nacional el 1931 i està emparat per la llei del Patrimoni Cultural català de 1993 com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Es troba inclòs en el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera. En el marc d’aquestes campanyes i intervencions, s’han recuperat pintures romàniques del segle XII en un dels arcs i s’han localitzat tombes antropomòrfiques al refetor que confirmen la primera ocupació medieval de la zona en el segle VIII.

Després d’un bon dinar a Garriguella, continua la ruta programada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Visita a Portbou al Memorial dedicat a Walter Benjamin

 El Memorial s’emmarca en les realitzacions inserides plenament en el paisatge. Karavan, l’autor, té una sensibilitat extraordinària per dotar de vida pròpia els espais urbans i naturals on treballa.

El túnel

Un passadís en un pendent pronunciat amb 87 graons que porten des de la placeta de l’entrada al cementiri fins al mar. Quan s’ha recorregut un 75% del trajecte, un vidre s’interposa en el camí i impedeix seguir la ruta. Al fons, un remolí de mar, tan proper com inaccessible. I al vidre, una cita que interpel·la el pes del passat i la memòria: “És una tasca més àrdua honorar la memòria dels éssers anònims que no la de les persones cèlebres. La construcció històrica es consagra a la memòria dels qui no tenen nom”. Sota la cita, el nom de Walter Benjamin.

El mur

En pujar les escales del túnel un retall de cel blau suggereix la llibertat. Un camí de ferro recorda una via de tren que ens porta a un mur de pedres encastades en un marge. D’allà no espot passar.

El cementiri

El recorregut acaba al cementiri, on Benjamin és enterrat en una fosa comuna i en la tomba simbòlica de Walter Benjamin és on es fan els actes oficials i és on avui una placa recorda la darrera carta que va escriure en aquesta població expressant la seva voluntat de morir-hi.

SORTIDA AMPEL A LA FUNDACIÓ LA FONTANA I AL SALT DE LA FORADADA

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El 29 de setembre vam tenir el goig de visitar la Fundació privada La Fontana on hi ha exposades  col·leccions de ceràmica de diversos ceramistes de diferents llocs d’Espanya. Vam quedar impressionats per la presentació de les col·leccions ordenades pel seu lloc de fabricació amb un rigor i bon gust poc habitual. Tot i la quantitat de peces exposades, en cap moment tens la sensació d’amuntegament la qual cosa permet fer-se càrrec de l’evolució dels diferents estils, processos de fabricació i utilitat de les peces.

Ara bé, on tots els visitants vam quedar estorats va ser quan, una vegada vistes totes les col·leccions de ceràmica, vam poder visitar la col·lecció d’instruments musicals de diferents parts del mon: Àfrica, Amèrica del Sud, Orient Mitjà, Xina, La Índia, Japó, Indonèsia, Corea i altres paisos del sud-est asiàtic. Espectacular !!

Desprès d’un magnífic dinar, a Cantonigrós ens vam dividir el grup entre els valents que van anar a veure el salt d’aigua de la Foradada i els que van visitar el poble i van poder comprar bon pa i bons embotits de la comarca osonenca. Cal dir que tot i haver plogut força aquest estiu, mes que un salt d’aigua semblava un rajolí d’aigua. Tot i això, l’indret és força maco. Podeu veure el petit reportatge fotogràfic que es va fer durant la sortida. A l’interior de l’exposició no hi estava permès fer fotografies.

 

Junta General Extraordinària i concurs fotogràfic del 20 de juny 2018

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

En la Junta General Extraordinària, que se celebra el 20 de juny d’enguany, a les 19.00 hores, a la Masoveria de Can Tinturé amb el següent Ordre del dia:

Únic tema: renovació càrrecs Junta Directiva

A les 19 h s’inicia l’Assemblea extraordinària anunciant que la sòcia MARTA SABATÉ renuncia voluntàriament al càrrec de vocal de Xarxes de comunicació.

També s’anuncia que la Presidenta, Mercè Vidal i la Secretària Laura Sanagustín, posen el càrrec a disposició de l’Assemblea donat que fa molts anys que ostenten aquests càrrecs i entenen que cal una renovació. Manifesten així mateix la voluntat de continuar col·laborant amb la Junta Directiva.

Aquest cessament es farà efectiu a l’Assemblea també extraordinària que celebrarem el mes de desembre de 2018.

Un cop acabat aquest punt, es presentà la programació d’activitats de tardor.

Seguidament es donà a conèixer les persones guanyadores del concurs de fotografia: 2n premi Camila González i 1r premi Mercè Vidal, que recolliren els premis gentilesa del Museu.

Per acabar un xeflis al jardí de Can Tinturé i el desig compartit d’un bon estiu per a tothom

 

Esplugues, 20 de juny de 2018

SORTIDA AL JACIMENT ARQUEOLÒGIC D’EMPÚRIES el 28-04-2018

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

RESUM  DE  LA  SORTIDA  AL  JACIMENT  ARQUEOLÒGIC  D’EMPÚRIES

 el  28-04-2018

Tal com es va dir a la passada conferència: “Puig i Cadafalch va ser un dels màxims impulsors de l’arqueologia a Catalunya. Des del seu lloc privilegiat de la Mancomunitat va impulsar de manera decidida les excavacions del jaciment d’Empúries. Tenia molt clar que Catalunya, com a nació, havia de conèixer el seu passat per projectar-se cap al futur. Cercant els orígens s’estava cercant la identitat d’un poble. Aquells anys van ser increïblement profitosos. Així es va donar una empenta cabdal al coneixement del pas dels grecs per Catalunya, i a la romanització que es podia estudiar en una ciutat al damunt de la qual no s’havia tornat a construir.

A l’antiguitat, les comunicacions per mar eren la manera més segura i fàcil de transportar mercaderies i persones, tot i que els vaixells no tenien capacitat per fer travessies llargues i havien de fondejar tot seguint les costes. Per aquest motiu, els fundadors d’Empúries a principis del segle VI aC no venien directament de Grècia sinó de la ciutat de Marsella, fundada pels mateixos foceus uns anys abans. Els foceus procedien de la ciutat grega anomenada Focea situada a l’Àsia Menor, actualment Turquia. Tant el primer enclavament en una illa, avui annexionada a terra ferma, anomenat Paleàpolis o ciutat vella, com la Neàpolis o ciutat nova fundada a la costa a mitjans del segle VI aC, van ser enclavaments destinats a establir intercanvis comercials amb els poblats dels ibers.

Empúries deriva d’Emporion, comerç en llatí, i va comptar amb edificis propis d’una ciutat en plenitud sent-ne la majoria d’ells d’estructura de planta i pis, on la planta era destinada al comerç i el pis a la vivenda. Durant el segle II aC, s’aixecaren dues construccions religioses importants: el recinte d’Esklepion, dedicat a Asclepi/Esculapi que tenia funcions religioses i terapèutiques i el consagrat al deu egipci Serapis, una mostra de les relacions del mon hel·lenístic amb la cultura egípcia. La presència de mercaders procedents de diferents indrets de la mediterrània van fer, en aquell moment, d’Empúries un centre comercial i cultural influent.

El 218 aC, els grecs permeteren als romans desembarcar a Empúries per lluitar contra l’exercit cartaginès i van obrir, així, la porta a la futura conquesta romana de la península ibèrica. Més tard, l’any 192 aC, els romans van instal·lar una campament militar per sufocar les revoltes dels pobles ibèrics de la zona. Un cop pacificat el territori, les terres es cediren als veterans de les guerres de Juli Cèsar, que fundaren el municipi romà d’Emporiae, molt més extens que la Neàpolis grega. Durant aquest període es van construir edificis, espais públics i cases benestants esplèndides, 200-400 m2 més els espais enjardinats.

En el segle II dC, mentre Tàrraco i Bàrcino prosperaven, degut, en part, a la construcció de les vies de comunicació terrestres que no passaven per Empúries, aquesta entrà en decadència. La ciutat s’abandonà paulatinament i els edificis començaren a decaure. A la segona meitat del segle III dC, la població marxà de la Neàpolis i es concentrà en petits nuclis rurals amb una església cadascun. Posteriorment, Empúries va patir diversos saqueigs: els normands l’any 859 o  la ràtzia d’Abh-al-Rahman III l’any 935 que la deixaren totalment devastada.

Les restes de l’antiga ciutat grega i romana es van anar cobrint de sorra o serviren de pedrera per a construccions de poblacions properes. A meitat del segle XIX s’iniciaren algunes prospeccions arqueològiques que s’abandonaren poc després. Finalment, el 1908, la Junta de Museus, a iniciativa de Josep Puig i Cadafalch, va començar a adquirir els terrenys per portar a terme una excavació arqueològica sistemàtica. El mateix Puig i Cadafalch va planificar els treballs que va executar Emili Gandia i Ortega sota la seva direcció. En aquesta època es va construir el museu sobre les restes d’un antic convent. Des de llavors, cada any es programen campanyes d’excavacions que, actualment, es fan durant 3 setmanes de l’estiu participant-hi estudiants i llicenciats en arqueologia de tot el món.

Entre els objectes més significatius trobats destaquen l’estàtua, possiblement, d’Asclepi/Esculapi, el cap de la “Dama Flàvia”, els caps d’Apol·lo i Zeus i mosaics com ara el dels peixos o el del Sacrifici d’Ifigènia. Restes i testimonis que ens apropen al passat de la colònia grega que va donar nom a tota una comarca: l’Empordà.

Vam completar el matí anant a Pals on ja ens esperava “el xiulet” un trenet que fa un recorregut pels camps d’arròs i per una antiga masia situada al vell mig de la zona agrícola de Pals. El nom de Pals, prové del llatí Palus que significa “lloc d’aiguamolls” la qual cosa el fa un indret idoni pel cultiu de l’arròs. Aquest cultiu a Pals està documentat a l’any 1452. L’aigua estancada dels camps propiciava el creixement del mosquit Anòfels, transmissor del paludisme amb pèrdua de vides humanes, motiu pel qual es prohibí el cultiu de l’arròs a la zona.

Quan es va poder demostrar que si l’aigua es manté en moviment no hi ha cap perill de malalties, es va reprendre el cultiu de l’arròs de la mà de l’indiano Pere Coll i Rigau, que havia fet una gran fortuna a Cuba amb el comerç de llumins, i que va adquirir diverses finques a la plana de Pals.

En la masia anomenada el Molí, ens van explicar, i demostrar amb maquinària de laboratori, tot el procés del tractament de l’arròs; des de la separació de la pellofa del gra, quedant aleshores l’arròs integral; el blanqueig del gra que consisteix en fregar mecànicament els grans entre si fins que es separa el segonet del gra, quedant així el gra completament blanc. Per últim, es sedassen els grans per separar-ne els que s’hagin pogut trencar durant tot aquest procés, els quals es destinen a pinso per animals. Finalment, l’arròs net i blanquejat s’envasa sota la “Denominació d’Origen Arròs de Pals”.

Els camps estan acabats de llaurà i seran omplerts d’aigua a primers de maig per procedir posteriorment a plantar les llavors d’arròs. Com a curiositat i verdadera nota de qualitat de l’arròs d Pals, és que degut que la zona de cultiu està més al nord que les altres i, per aquest motiu, es sega més tard, el gra té un tomany lleugerament més gran i, sobretot, bastant més porós, cosa que fa que el sabor dels caldos o fumets penetrin bastant més al ser condimentats. El dinar va tenir com a plat principal un arròs caldós de Pals, com no podia ser d’altra manera.

Després de dinar vam pujar a l’entrada del nucli antic de Pals on hi ha Ca la Pruna. Al segle XV era propietat de la família Illa que es dedicava al cultiu i comerç de cereals, en especial d’arròs. L’edifici va patir un incendi al segle XIX i es va restaurar els anys 70 del segle XX amb bastants alteracions respecte a l’original, tot i que encara conserva restes medievals.

L’ajuntament va adquirir la casa per dedicar-la a la cultura: conferències, cursos, trobades, exposicions temporals, etc. Des de l’estiu del 2015 acull l’exposició permanent “Viure a Pagès”, una mostra de més de 500 objectes relatius a la vida rural, donació del matrimoni Josep M. Fàbrega i Mercè Auguet a l’ajuntament de Pals.

L’exposició està col·locada amb molt de gust i criteri i destaca la sala dedicada a peses i mesures, on estan relacionades les diferents unitats que s’empraven abans de l’adopció del sistema mètric decimal. Cal dir que la nostra companya d’AMPEL Camila González va ser la principal responsable de la creació i ordenació de les peces d’aquesta exposició permanent. Enhorabona Camila!!

 

 

RESUM CONFERÈNCIA “ JOSEP PUIG I CADAFALCH I EMPÚRIES” dia 18 d’abril

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La conferència va anar a càrrec d’Eduard Riu-Barrera, historiador, arqueòleg i comissari de l’any Puig i Cadafalch.

Josep Puig i Cadafalch és ben conegut com una de les grans personalitats de l’arquitectura modernista catalana. Tanmateix, qualsevol aproximació imparcial a la seva figura el descobreix ben aviat com un treballador incansable i, sobretot, polifacètic, bolcat a activitats variades que, sense desplaçar en cap moment el seu treball com a arquitecte i dissenyador, ens porta a valorar la seva tasca en altres terrenys, de la política a l’arqueologia passant per la història de l’art i, especialment, de l’arquitectura. Dins d’aquesta pluralitat d’iniciatives la restauració també va aflorar com una preocupació mantinguda que es desenvolupa de forma paral·lela i que l’acompanya de forma intermitent. Les seves intervencions en aquest àmbit tindran lloc al llarg de les tres primeres dècades del segle XX.

En certa manera, la seva dedicació a la restauració de monuments pot ser entesa com un punt de trobada, una síntesi de tots els seus interessos i ens mostra fins a quin punt la dedicació de Puig a tots ells es correspon a un plantejament coherent per part seva. Restaurar els vells edificis catalans té per a ell un vessant cívic i patriòtic, pel que té de recuperació dels signes d’una identitat nacional, i això entronca amb la seva dedicació a la política catalanista.

Però aquesta tasca la du a terme no amb un apassionament romàntic si no amb el rigor científic que parteix del seu profund estudi de les obres. Puig fou el millor coneixedor del seu temps de l’arquitectura catalana antiga, amb un prestigi com a historiador de l’arquitectura medieval que depassa de molt l’àmbit local.

Puig i Cadafalch va ser un dels màxims impulsors de l’arqueologia a Catalunya. Des del seu lloc privilegiat de la Mancomunitat va impulsar de manera decidida les excavacions del jaciment d’Empúries. Tenia molt clar que Catalunya, com a nació, havia de conèixer el seu passat per projectar-se cap al futur. Cercant els orígens s’estava cercant la identitat d’un poble. Aquells anys van ser increïblement profitosos. Així es va donar una empenta cabdal al coneixement del pas dels grecs per Catalunya, i a la romanització que es podia estudiar en una ciutat al damunt de la qual no s’havia tornat a construir.

Sortida a les terres de l’Ebre 17 de març.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La sortida va consistir, principalment, en la visita al Museu de Ceràmica Popular ubicat a l’Ametlla de Mar, una passejada pel marge del riu Ebre, un dinar típic del Delta i una passejada amb vaixell fins a la desembocadura del riu.

El Museu de Ceràmica Popular és un centre monogràfic sobre la terrissa ubicat a l’Ametlla de Mar que preserva, estudia i difon, la terrissa tradicional que s’ha fabricat i fet servir en els darrers 200 anys en la península Ibèrica. El Museu disposa d’un fons permanent de 6.500 objectes de terrissa de més 300 centres terrissers representatius de 41 províncies d’arreu d’Espanya. L’exposició permanent està estructurada en diferents plantes i en quatre circuits amb un total de 4.500 peces exposades. A la planta principal es poden veure els circuits dedicats als “Usos de la ceràmica” (relacionats amb l’aigua, el vi, l’oli i el menjar…), els “Centres terrissers” (mostren l’origen de les peces i marca l’estil dels diferents territoris terrissers) i “El càntir i les seves formes” (que mostra 32 tipologies o famílies d’aquest atuell). A la planta inferior es troba el circuit dedicat al “Procés i les tècniques de la ceràmica”, amb imatges i materials que mostren les eines i les accions que intervenen en el procés d’elaboració de la ceràmica.
Tot i que va plovisquejar, la passejada amb vaixell ens va permetre veure la desembocadura del riu Ebre i alguna de les espècies d’aus més habituals: flamencs, corberans, ànecs, etc.

Resum d’activitats dimecres 07 de març.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A les 18 hores obertura de la mostra Festa de Rams al Museu de Can Tinturé, on es va inaugurar la mostra titulada “Festa de Rams” al Museu de Can Tinturé consistent en un pas de setmana santa fet amb figures de fang i pintades, figures típiques d’Estremoz (Portugal), procedents de la col·lecció doctor Setoain.
A les 19 hores a la Masoveria de Can Tinturé, assemblea general de socis per explicar el que va quedar pendent a l’assemblea feta el mes de desembre: tancament de comptes de l’any 2017 i pressupost per a l’any 2018.

A més a més, s’explica el viatge cultural a Aquitània, com sempre coincidint amb la segona Pasqua, els dies 18,19,20 i 21 de maig, amb un passi d’imatges de tota la informació recollida fins llavors. L’objecte és poder iniciar la reserva de places que, com tots sabeu, es limita a 32 persones.

Sortida dissabte 17 de Febrer 2018 a l’Alt Penedès

Es va començar la ruta amb la visita de l’església i castell de Sant Martí Sarroca, del segle XII i segle X, respectivament; que el 1906 va ser restaurada per Puig i Cadafalch. Ens esperaven al recinte, el regidor de Cultura de l’ajuntament de Vilafranca i conseller de Cultura del Consell Comarcal del Penedès, senyor Raimon Gusi, i la historiadora senyora Montserrat Julià que ens va fer de guia tant de l’església com de la masia Grabuac.

L’Església de Santa Maria és una església romànica del segle XII, situada al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, Alt Penedès. Conjuntament amb el castell de Sant Martí Sarroca formen l’anomenat Conjunt monumental de la Roca. Damunt d’un temple anterior, Jordà de Santmartí començà un nou temple al segle XII, consagrat el 1204 pel bisbe de Vic Guillem de Tavertet, que a la fi del segle XIII esdevenia parròquia.

L’església consta d’una nau capçada a l’est per un absis semi-circular, considerat el millor de Catalunya en el seu estil  i un dels millors d’Europa, i un creuer integrat per dues absidioles rectangulars. A la intersecció del creuer amb la nau s’alça una cúpula, de planta circular deformada, sustentada per quatre petxines als angles, estructura que la fa única en l’arquitectura catalana d’aquesta època. A l’interior hi ha el retaule gòtic de l’Ascensió del Senyor, de 1421, del taller de Lluís Borrassà i atribuït a Jaume Cabrera. El campanar octogonal va ser afegit el segle XVI, construït damunt el cimbori. També s’hi afegí una capella barroca, una porta, a la façana oest, d’estil renaixentista i una capella neoclàssica edificada sobre el braç nord del creuer dels segles XVII i XVIII.

El castell acull actualment diverses col·leccions arqueològiques i etnològiques. A les sales de la Cuina, hi destaca un monument funerari ibèric (segles III-II aC), conegut com a Venus del Penedès, un cap de dona de pedra (segle I aC), i unes làpides sepulcrals romanes. Cal mencionar una sopera morisca de ceràmica de Manises del segle XIV, decorada per fora i per dins, peça considerada única, que fou trobada durant la restauració de l’església feta el 1906. Des de 1988 inclou una col·lecció d’eines del camp, fruit de donacions de famílies del poble, exposades a les antigues quadres del recinte.

La masia Grabuac està situada al nucli de Can Colomer, a prop del poble de Vilobí. Presenta una estructura basilical i consta de planta baixa, pis i golfes, amb cobertes a dues vessants. La façana presenta una estructura simètrica, amb portal d’accés adovellat d’arc de mig punt i balconada amb balustres al primer pis. Fruit de les reformes fetes per l’arquitecte Puig i Cadafalch, hi apareixen elements decoratius de caràcter modernista, amb utilització de ceràmica vidrada i de vidrieres de colors. La construcció té adossada una torre de planta circular, de maó vista, amb decoracions de ceràmica vidrada. El conjunt es completa amb un baluard.

La ceràmica vidrada va estar fabricada, en la seva major part, a la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues. En el disseny de les mateixes hi van intervenir altres arquitectes de l’època com són Domènech i Muntaner i Antoni Maria Gallissà.

Dins del mateix recinte es troben les bodegues Ludens on únicament s’hi elabora cava d’alta qualitat. Aquesta petita explotació la porta personalment la senyora Maura Rovira que junt amb el seu marit, són els actuals propietaris de la masia Grabuac.

Per rematar la visita vam fer un dinar de calçotada en un restaurant de  Guardiola de Font-rubí.

 

 

 

 

 

 

Segona conferencia del cicle GENER CERAMIC “I DEL FANG VA SORGIR L’ART, APROXIMACIÓ A LA CERÀMICA TRADICIONAL AFRICANA”

 

Resum de la segona confèrencia del CICLE GENER CERÀMIC corresponent al dimecres 24 de Gener d’en guany:

Titol:  “I DEL FANG VA SORGIR L’ART, APROXIMACIÓ A LA CERÀMICA TRADICIONAL AFRICANA”

A càrrec d’Elena Martínez-Jacquet historiadora de l’art per l’Ecole du Louvre (París) i especialista en producció africana.

La història de la ceràmica africana té uns quants mil·lennis d’antiguitat. Conegut des del IX mil·lenni abans de la nostra era a l’Orient Pròxim, el treball de l’argila es va difondre d’Est a Oest a través del Sàhara,  com també de Nord a Sud, seguint les migracions dels pobles nòmades de caçadors-recol·lectors en busca de noves terres fèrtils. La sedentarització progressiva d’aquests pobles va portar com a conseqüència la creació d’abundant material domèstic i ritual, d’entre el qual destaquen recipients de terrisseria i estatuària en terracota, les formes i usos dels quals es van anant diversificant amb el temps.

Hereus d’aquestes tradicions mil·lenàries, els artesanats africans encara destaquen avui dia en l’art de la ceràmica. Es segueixen creant incomptables contenidors d’aigua, vasos rituals, figures funeràries i mols altres objectes de fang: elements d’arquitectura, instruments musicals, pipes, etc., el context d’us dels quals revelen aspectes importants de les cultures que els hi van donar forma. Resulten unes produccions commovedores, marcades per la mà de l’home que les modela amb cura, seguin les mateixes tècniques rudimentàries que varen emprar els seus predecessors. Les seves formes, ocasionalment molt complexes, i la profusió de motius decoratius abstractes o figuratius, humans o animals, manifesten una aspiració estètica a través de la qual la dimensió utilitària de la ceràmica esdevé art.

Primera conferència del cicle GENER CERÀMIC “INFLUÈNCIES EUROPEES I ORIENTALS A LES RAJOLES PORTUGUESES”

Resum de la Primera conferència del cicle GENER CERÀMIC corresponent al dimecres 24 de gener d’en guany:

Títol: “INFLUÈNCIES EUROPEES I ORIENTALS A LES RAJOLES PORTUGUESES”

A càrrec de: Mª Antònia Casanovas historiadora de l’art i exdirectora del Museu de Ceràmica de Barcelona.

L’origen de l’ús de les rajoles policromades, i del color blau, es troba a Mesopotàmia. Al segle VIII d.c. el blau va ser exportat a través de la ruta de la seda fins a Xina, on es va utilitzar per a la decoració de les porcellanes. Regnant a la Xina la dinastia Ming (1368-1644), aquestes porcellanes decorades amb color blau van viatjar massivament cap a occident, i a partir del segle XVI els terrissers europeus van voler imitar-la convertint el blau en el color per excel·lència de la ceràmica. No obstant això, molts segles abans la rajola i les seves tècniques havien entrat a Europa a través de Al-Andalus i van arribar al seu esplendor al regne nassarita de Granada. De fet, l’etimologia de la paraula rajola ve del vocable az-zulay que vol dir: fang vidrat per una de les seves cares.

A Portugal, a l’època romana, la ceràmica provenia del nord d’Àfrica però des de la seva islamització la seva procedència va ser primer des de  Màlaga, els terrissers portuguesos se’ls coneixien amb el nom de malagueiros, posteriorment des de València i a la primera meitat del segle XVI arribaven de Sevilla, Talavera i Urbino (Itàlia). Els primers terrissers portuguesos que es va establir a Lisboa durant la segona meitat del segle XVI van produir rajoles policromades, que denota la influència del gènere istoriato italià.

A la primera meitat del segle XVII, les composicions de rajoles policromades estaven inspirades en l’ornamentació dels països islàmics i indis i, també, en els bodegons de flors flamencs i en les composicions d’arabesc renaixentista. Tot i això, a la segona meitat del segle XVII la policromia va ser pràcticament substituïda pel color blau de la porcellana xinesa, color que s’ha mantingut fins dia d’avui. Les grans composicions d’escenes figuratives que revesteixen les façanes interiors i exteriors de les esglésies, palaus, convents, etc. i les figures retallades que configuren els arrambadors de les escales, han convertit la rajola en un signe d’identitat de la cultura portuguesa.