3a CONFERÈNCIA DEL GENER CERÀMIC: L’ARQUITECTURA AMB FANG A MÈXIC

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

RESUM DE LA 3a CONFERÈNCIA DEL GENER CERÀMIC: L’ARQUITECTURA AMB FANG A MÈXIC, DONADA EL 26 DE FEBRER DE 2020 A CAN TINTURÉ

 Del tema ens en va parlar la senyora Maria Torras, doctora en arqueologia i llicenciada en historia. És membre d’un projecte de investigació del jaciment arqueòlogic de Teotihuacan. Sobre aquesta ciutat, ha publicat treballs d’arquitectura i urbanisme aplicant una perspectiva sociopolítica.

De moment, tot el que s’ha trobat en les investigacions arqueològiques fetes a Mèxic data, com a més llunyà, del 1.400 aC. Per tant, es van explicar els sistemes de construcció des d’aquesta època fins la colonització espanyola, tot i que a partir del segle XVI dC es van adoptar tècniques espanyoles de construcció amb fang.

A diferència de Mesopotàmia que no tenien arbres, a Mèxic van combinar estructures de fusta recobertes de fang amb cases fetes completament de fang. En ambdós casos, es pastava el fang, barrejat o no amb vegetals, i amb un grau d’humitat determinat s’aplicava sobre les estructures de fusta o se’n feien parets directament en aquest cas amb pilotes només de fang. També només en fang es construïen els camps de joc de pilota de mides ja considerables. Posteriorment, es va anar adoptant la construcció amb peces fetes amb motlles que, generalment, eren de tova, fang i palla.

Una altra tècnica de construcció era apilar les terres argiloses amb un grau baix d’humitat. Amb aquesta tècnica es van fer les grans construccions piramidals, la piràmide del Sol i la piràmide de la Lluna, que es remataven amb pedra per la part exterior. La piràmide del Sol  tenia una base de 400 x 400 m i una altura de 60 m. (una base de 4 x 4 illes de l’eixample de Barcelona  i l’altura del monument a Colom). Aquestes grans construccions formaven part d’una de les ciutats més gran de la Mesoamèrica: Teotihuacan. El punt de màxim esplendor de la ciutat va ser entre els segles III al VII dC quan tenia entre 100.000 i 200.000 habitants i era un important nus comercial i polític de la Mesoamèrica. Actualment, les restes de Teotihuacan són el punt de major afluència de turistes de tot Mèxic.