1a  CONFERÈNCIA DEL 11è  CURS DEL GENER CERÀMIC SOTA EL TÍTOL GENÈRIC “EL FANG: HABITATGE I ART”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El dimecres 29 de gener a la Masoveria de Can Tinturé es va donar la conferència “Les cases de fang, Mesopotàmia” que iniciava el cicle de 3 conferències del Gener Ceràmic del 2020. El conferenciant va ser en Lluís Pons, doctor en història antiga.

Mesopotàmia, que significa  “terra entre rius”, és el nom amb el qual es coneix la zona de l’Orient Pròxim ubicada entre els rius Tigris i Èufrates. Noms de ciutats com Ur, Nippur o Uruk, aquesta amb el rei llegendari  Gilgamés que deu la seva fama, sobre tot, com a protagonista del poema de Gilgamesh  considerada l’obra literària més antiga del món. Aquestes ciutats tenien importants edificis construïts amb base de fang. Fets relatats en aquesta zona com el diluvi universal o la llegenda de la Torre de Babel estan mencionats en la Bíblia o en la Torà. Curiosament, els relats van passar de religions politeistes antigues a religions monoteistes…

Els mesopotàmics tenien una arquitectura molt particular degut als recursos disponibles que, bàsicament, era l’argila provinent dels sediments dels rius. Aquesta argila barrejada amb tiges vegetals provinents dels cereals, formaven la tova amb la qual emmotllaven peces de diverses formes que sacaven al sol. Aquestes peces els servien per a l’edificació de cases, temples i palaus. L’urbanisme regulat estava present en algunes ciutats com Babilonia amb disseny en forma de  quadrícula.

En quan a obres de enginyeria destaquen la construcció de una extensa xarxa de canals que propiciaven l’agricultura i la navegació.

A Mesopotàmia la ceràmica comença a desenvolupar-se en el període neolític, i aconsegueix un bon grau de qualitat de les peces amb forns on el foc i la cambra de cocció estaven ben diferenciats. La fusta usada com a combustible l’havien de portar d’altres zones.

Durant el 3r mil·lenni aC a Mesopotàmia es desenvolupa la metal·lúrgia i comencen a aparèixer objectes metàl·lics, que per la seva composició estaven obtinguts clarament  per fusió. Comença l’edat del bronze, aliatge de coure i estany. La zona no disposava de jaciments de metalls per la qual cosa tenien que importar-los d’altres territoris. Gràcies al comerç dels seus productes, cereals i ceràmica, bàsicament, podien obtenir els minerals per fabricar bronze i així van a arribar a controlar el comerç dels objectes de bronze.

També en aquest temps apareix l’escriptura cuneïforme utilitzada inicialment per portar els comptes administratius de la comunitat. Els primers escrits que s’han trobat estan gravats sobre argila, molt abundant a la zona com hem dit abans.