Junta General Extraordinària i concurs fotogràfic del 20 de juny 2018

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

En la Junta General Extraordinària, que se celebra el 20 de juny d’enguany, a les 19.00 hores, a la Masoveria de Can Tinturé amb el següent Ordre del dia:

Únic tema: renovació càrrecs Junta Directiva

A les 19 h s’inicia l’Assemblea extraordinària anunciant que la sòcia MARTA SABATÉ renuncia voluntàriament al càrrec de vocal de Xarxes de comunicació.

També s’anuncia que la Presidenta, Mercè Vidal i la Secretària Laura Sanagustín, posen el càrrec a disposició de l’Assemblea donat que fa molts anys que ostenten aquests càrrecs i entenen que cal una renovació. Manifesten així mateix la voluntat de continuar col·laborant amb la Junta Directiva.

Aquest cessament es farà efectiu a l’Assemblea també extraordinària que celebrarem el mes de desembre de 2018.

Un cop acabat aquest punt, es presentà la programació d’activitats de tardor.

Seguidament es donà a conèixer les persones guanyadores del concurs de fotografia: 2n premi Camila González i 1r premi Mercè Vidal, que recolliren els premis gentilesa del Museu.

Per acabar un xeflis al jardí de Can Tinturé i el desig compartit d’un bon estiu per a tothom

 

Esplugues, 20 de juny de 2018

SORTIDA AL JACIMENT ARQUEOLÒGIC D’EMPÚRIES el 28-04-2018

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

RESUM  DE  LA  SORTIDA  AL  JACIMENT  ARQUEOLÒGIC  D’EMPÚRIES

 el  28-04-2018

Tal com es va dir a la passada conferència: “Puig i Cadafalch va ser un dels màxims impulsors de l’arqueologia a Catalunya. Des del seu lloc privilegiat de la Mancomunitat va impulsar de manera decidida les excavacions del jaciment d’Empúries. Tenia molt clar que Catalunya, com a nació, havia de conèixer el seu passat per projectar-se cap al futur. Cercant els orígens s’estava cercant la identitat d’un poble. Aquells anys van ser increïblement profitosos. Així es va donar una empenta cabdal al coneixement del pas dels grecs per Catalunya, i a la romanització que es podia estudiar en una ciutat al damunt de la qual no s’havia tornat a construir.

A l’antiguitat, les comunicacions per mar eren la manera més segura i fàcil de transportar mercaderies i persones, tot i que els vaixells no tenien capacitat per fer travessies llargues i havien de fondejar tot seguint les costes. Per aquest motiu, els fundadors d’Empúries a principis del segle VI aC no venien directament de Grècia sinó de la ciutat de Marsella, fundada pels mateixos foceus uns anys abans. Els foceus procedien de la ciutat grega anomenada Focea situada a l’Àsia Menor, actualment Turquia. Tant el primer enclavament en una illa, avui annexionada a terra ferma, anomenat Paleàpolis o ciutat vella, com la Neàpolis o ciutat nova fundada a la costa a mitjans del segle VI aC, van ser enclavaments destinats a establir intercanvis comercials amb els poblats dels ibers.

Empúries deriva d’Emporion, comerç en llatí, i va comptar amb edificis propis d’una ciutat en plenitud sent-ne la majoria d’ells d’estructura de planta i pis, on la planta era destinada al comerç i el pis a la vivenda. Durant el segle II aC, s’aixecaren dues construccions religioses importants: el recinte d’Esklepion, dedicat a Asclepi/Esculapi que tenia funcions religioses i terapèutiques i el consagrat al deu egipci Serapis, una mostra de les relacions del mon hel·lenístic amb la cultura egípcia. La presència de mercaders procedents de diferents indrets de la mediterrània van fer, en aquell moment, d’Empúries un centre comercial i cultural influent.

El 218 aC, els grecs permeteren als romans desembarcar a Empúries per lluitar contra l’exercit cartaginès i van obrir, així, la porta a la futura conquesta romana de la península ibèrica. Més tard, l’any 192 aC, els romans van instal·lar una campament militar per sufocar les revoltes dels pobles ibèrics de la zona. Un cop pacificat el territori, les terres es cediren als veterans de les guerres de Juli Cèsar, que fundaren el municipi romà d’Emporiae, molt més extens que la Neàpolis grega. Durant aquest període es van construir edificis, espais públics i cases benestants esplèndides, 200-400 m2 més els espais enjardinats.

En el segle II dC, mentre Tàrraco i Bàrcino prosperaven, degut, en part, a la construcció de les vies de comunicació terrestres que no passaven per Empúries, aquesta entrà en decadència. La ciutat s’abandonà paulatinament i els edificis començaren a decaure. A la segona meitat del segle III dC, la població marxà de la Neàpolis i es concentrà en petits nuclis rurals amb una església cadascun. Posteriorment, Empúries va patir diversos saqueigs: els normands l’any 859 o  la ràtzia d’Abh-al-Rahman III l’any 935 que la deixaren totalment devastada.

Les restes de l’antiga ciutat grega i romana es van anar cobrint de sorra o serviren de pedrera per a construccions de poblacions properes. A meitat del segle XIX s’iniciaren algunes prospeccions arqueològiques que s’abandonaren poc després. Finalment, el 1908, la Junta de Museus, a iniciativa de Josep Puig i Cadafalch, va començar a adquirir els terrenys per portar a terme una excavació arqueològica sistemàtica. El mateix Puig i Cadafalch va planificar els treballs que va executar Emili Gandia i Ortega sota la seva direcció. En aquesta època es va construir el museu sobre les restes d’un antic convent. Des de llavors, cada any es programen campanyes d’excavacions que, actualment, es fan durant 3 setmanes de l’estiu participant-hi estudiants i llicenciats en arqueologia de tot el món.

Entre els objectes més significatius trobats destaquen l’estàtua, possiblement, d’Asclepi/Esculapi, el cap de la “Dama Flàvia”, els caps d’Apol·lo i Zeus i mosaics com ara el dels peixos o el del Sacrifici d’Ifigènia. Restes i testimonis que ens apropen al passat de la colònia grega que va donar nom a tota una comarca: l’Empordà.

Vam completar el matí anant a Pals on ja ens esperava “el xiulet” un trenet que fa un recorregut pels camps d’arròs i per una antiga masia situada al vell mig de la zona agrícola de Pals. El nom de Pals, prové del llatí Palus que significa “lloc d’aiguamolls” la qual cosa el fa un indret idoni pel cultiu de l’arròs. Aquest cultiu a Pals està documentat a l’any 1452. L’aigua estancada dels camps propiciava el creixement del mosquit Anòfels, transmissor del paludisme amb pèrdua de vides humanes, motiu pel qual es prohibí el cultiu de l’arròs a la zona.

Quan es va poder demostrar que si l’aigua es manté en moviment no hi ha cap perill de malalties, es va reprendre el cultiu de l’arròs de la mà de l’indiano Pere Coll i Rigau, que havia fet una gran fortuna a Cuba amb el comerç de llumins, i que va adquirir diverses finques a la plana de Pals.

En la masia anomenada el Molí, ens van explicar, i demostrar amb maquinària de laboratori, tot el procés del tractament de l’arròs; des de la separació de la pellofa del gra, quedant aleshores l’arròs integral; el blanqueig del gra que consisteix en fregar mecànicament els grans entre si fins que es separa el segonet del gra, quedant així el gra completament blanc. Per últim, es sedassen els grans per separar-ne els que s’hagin pogut trencar durant tot aquest procés, els quals es destinen a pinso per animals. Finalment, l’arròs net i blanquejat s’envasa sota la “Denominació d’Origen Arròs de Pals”.

Els camps estan acabats de llaurà i seran omplerts d’aigua a primers de maig per procedir posteriorment a plantar les llavors d’arròs. Com a curiositat i verdadera nota de qualitat de l’arròs d Pals, és que degut que la zona de cultiu està més al nord que les altres i, per aquest motiu, es sega més tard, el gra té un tomany lleugerament més gran i, sobretot, bastant més porós, cosa que fa que el sabor dels caldos o fumets penetrin bastant més al ser condimentats. El dinar va tenir com a plat principal un arròs caldós de Pals, com no podia ser d’altra manera.

Després de dinar vam pujar a l’entrada del nucli antic de Pals on hi ha Ca la Pruna. Al segle XV era propietat de la família Illa que es dedicava al cultiu i comerç de cereals, en especial d’arròs. L’edifici va patir un incendi al segle XIX i es va restaurar els anys 70 del segle XX amb bastants alteracions respecte a l’original, tot i que encara conserva restes medievals.

L’ajuntament va adquirir la casa per dedicar-la a la cultura: conferències, cursos, trobades, exposicions temporals, etc. Des de l’estiu del 2015 acull l’exposició permanent “Viure a Pagès”, una mostra de més de 500 objectes relatius a la vida rural, donació del matrimoni Josep M. Fàbrega i Mercè Auguet a l’ajuntament de Pals.

L’exposició està col·locada amb molt de gust i criteri i destaca la sala dedicada a peses i mesures, on estan relacionades les diferents unitats que s’empraven abans de l’adopció del sistema mètric decimal. Cal dir que la nostra companya d’AMPEL Camila González va ser la principal responsable de la creació i ordenació de les peces d’aquesta exposició permanent. Enhorabona Camila!!

 

 

RESUM CONFERÈNCIA “ JOSEP PUIG I CADAFALCH I EMPÚRIES” dia 18 d’abril

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La conferència va anar a càrrec d’Eduard Riu-Barrera, historiador, arqueòleg i comissari de l’any Puig i Cadafalch.

Josep Puig i Cadafalch és ben conegut com una de les grans personalitats de l’arquitectura modernista catalana. Tanmateix, qualsevol aproximació imparcial a la seva figura el descobreix ben aviat com un treballador incansable i, sobretot, polifacètic, bolcat a activitats variades que, sense desplaçar en cap moment el seu treball com a arquitecte i dissenyador, ens porta a valorar la seva tasca en altres terrenys, de la política a l’arqueologia passant per la història de l’art i, especialment, de l’arquitectura. Dins d’aquesta pluralitat d’iniciatives la restauració també va aflorar com una preocupació mantinguda que es desenvolupa de forma paral·lela i que l’acompanya de forma intermitent. Les seves intervencions en aquest àmbit tindran lloc al llarg de les tres primeres dècades del segle XX.

En certa manera, la seva dedicació a la restauració de monuments pot ser entesa com un punt de trobada, una síntesi de tots els seus interessos i ens mostra fins a quin punt la dedicació de Puig a tots ells es correspon a un plantejament coherent per part seva. Restaurar els vells edificis catalans té per a ell un vessant cívic i patriòtic, pel que té de recuperació dels signes d’una identitat nacional, i això entronca amb la seva dedicació a la política catalanista.

Però aquesta tasca la du a terme no amb un apassionament romàntic si no amb el rigor científic que parteix del seu profund estudi de les obres. Puig fou el millor coneixedor del seu temps de l’arquitectura catalana antiga, amb un prestigi com a historiador de l’arquitectura medieval que depassa de molt l’àmbit local.

Puig i Cadafalch va ser un dels màxims impulsors de l’arqueologia a Catalunya. Des del seu lloc privilegiat de la Mancomunitat va impulsar de manera decidida les excavacions del jaciment d’Empúries. Tenia molt clar que Catalunya, com a nació, havia de conèixer el seu passat per projectar-se cap al futur. Cercant els orígens s’estava cercant la identitat d’un poble. Aquells anys van ser increïblement profitosos. Així es va donar una empenta cabdal al coneixement del pas dels grecs per Catalunya, i a la romanització que es podia estudiar en una ciutat al damunt de la qual no s’havia tornat a construir.

Sortida a les terres de l’Ebre 17 de març.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La sortida va consistir, principalment, en la visita al Museu de Ceràmica Popular ubicat a l’Ametlla de Mar, una passejada pel marge del riu Ebre, un dinar típic del Delta i una passejada amb vaixell fins a la desembocadura del riu.

El Museu de Ceràmica Popular és un centre monogràfic sobre la terrissa ubicat a l’Ametlla de Mar que preserva, estudia i difon, la terrissa tradicional que s’ha fabricat i fet servir en els darrers 200 anys en la península Ibèrica. El Museu disposa d’un fons permanent de 6.500 objectes de terrissa de més 300 centres terrissers representatius de 41 províncies d’arreu d’Espanya. L’exposició permanent està estructurada en diferents plantes i en quatre circuits amb un total de 4.500 peces exposades. A la planta principal es poden veure els circuits dedicats als “Usos de la ceràmica” (relacionats amb l’aigua, el vi, l’oli i el menjar…), els “Centres terrissers” (mostren l’origen de les peces i marca l’estil dels diferents territoris terrissers) i “El càntir i les seves formes” (que mostra 32 tipologies o famílies d’aquest atuell). A la planta inferior es troba el circuit dedicat al “Procés i les tècniques de la ceràmica”, amb imatges i materials que mostren les eines i les accions que intervenen en el procés d’elaboració de la ceràmica.
Tot i que va plovisquejar, la passejada amb vaixell ens va permetre veure la desembocadura del riu Ebre i alguna de les espècies d’aus més habituals: flamencs, corberans, ànecs, etc.

Resum d’activitats dimecres 07 de març.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A les 18 hores obertura de la mostra Festa de Rams al Museu de Can Tinturé, on es va inaugurar la mostra titulada “Festa de Rams” al Museu de Can Tinturé consistent en un pas de setmana santa fet amb figures de fang i pintades, figures típiques d’Estremoz (Portugal), procedents de la col·lecció doctor Setoain.
A les 19 hores a la Masoveria de Can Tinturé, assemblea general de socis per explicar el que va quedar pendent a l’assemblea feta el mes de desembre: tancament de comptes de l’any 2017 i pressupost per a l’any 2018.

A més a més, s’explica el viatge cultural a Aquitània, com sempre coincidint amb la segona Pasqua, els dies 18,19,20 i 21 de maig, amb un passi d’imatges de tota la informació recollida fins llavors. L’objecte és poder iniciar la reserva de places que, com tots sabeu, es limita a 32 persones.

Sortida dissabte 17 de Febrer 2018 a l’Alt Penedès

Es va començar la ruta amb la visita de l’església i castell de Sant Martí Sarroca, del segle XII i segle X, respectivament; que el 1906 va ser restaurada per Puig i Cadafalch. Ens esperaven al recinte, el regidor de Cultura de l’ajuntament de Vilafranca i conseller de Cultura del Consell Comarcal del Penedès, senyor Raimon Gusi, i la historiadora senyora Montserrat Julià que ens va fer de guia tant de l’església com de la masia Grabuac.

L’Església de Santa Maria és una església romànica del segle XII, situada al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, Alt Penedès. Conjuntament amb el castell de Sant Martí Sarroca formen l’anomenat Conjunt monumental de la Roca. Damunt d’un temple anterior, Jordà de Santmartí començà un nou temple al segle XII, consagrat el 1204 pel bisbe de Vic Guillem de Tavertet, que a la fi del segle XIII esdevenia parròquia.

L’església consta d’una nau capçada a l’est per un absis semi-circular, considerat el millor de Catalunya en el seu estil  i un dels millors d’Europa, i un creuer integrat per dues absidioles rectangulars. A la intersecció del creuer amb la nau s’alça una cúpula, de planta circular deformada, sustentada per quatre petxines als angles, estructura que la fa única en l’arquitectura catalana d’aquesta època. A l’interior hi ha el retaule gòtic de l’Ascensió del Senyor, de 1421, del taller de Lluís Borrassà i atribuït a Jaume Cabrera. El campanar octogonal va ser afegit el segle XVI, construït damunt el cimbori. També s’hi afegí una capella barroca, una porta, a la façana oest, d’estil renaixentista i una capella neoclàssica edificada sobre el braç nord del creuer dels segles XVII i XVIII.

El castell acull actualment diverses col·leccions arqueològiques i etnològiques. A les sales de la Cuina, hi destaca un monument funerari ibèric (segles III-II aC), conegut com a Venus del Penedès, un cap de dona de pedra (segle I aC), i unes làpides sepulcrals romanes. Cal mencionar una sopera morisca de ceràmica de Manises del segle XIV, decorada per fora i per dins, peça considerada única, que fou trobada durant la restauració de l’església feta el 1906. Des de 1988 inclou una col·lecció d’eines del camp, fruit de donacions de famílies del poble, exposades a les antigues quadres del recinte.

La masia Grabuac està situada al nucli de Can Colomer, a prop del poble de Vilobí. Presenta una estructura basilical i consta de planta baixa, pis i golfes, amb cobertes a dues vessants. La façana presenta una estructura simètrica, amb portal d’accés adovellat d’arc de mig punt i balconada amb balustres al primer pis. Fruit de les reformes fetes per l’arquitecte Puig i Cadafalch, hi apareixen elements decoratius de caràcter modernista, amb utilització de ceràmica vidrada i de vidrieres de colors. La construcció té adossada una torre de planta circular, de maó vista, amb decoracions de ceràmica vidrada. El conjunt es completa amb un baluard.

La ceràmica vidrada va estar fabricada, en la seva major part, a la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues. En el disseny de les mateixes hi van intervenir altres arquitectes de l’època com són Domènech i Muntaner i Antoni Maria Gallissà.

Dins del mateix recinte es troben les bodegues Ludens on únicament s’hi elabora cava d’alta qualitat. Aquesta petita explotació la porta personalment la senyora Maura Rovira que junt amb el seu marit, són els actuals propietaris de la masia Grabuac.

Per rematar la visita vam fer un dinar de calçotada en un restaurant de  Guardiola de Font-rubí.

 

 

 

 

 

 

Segona conferencia del cicle GENER CERAMIC “I DEL FANG VA SORGIR L’ART, APROXIMACIÓ A LA CERÀMICA TRADICIONAL AFRICANA”

 

Resum de la segona confèrencia del CICLE GENER CERÀMIC corresponent al dimecres 24 de Gener d’en guany:

Titol:  “I DEL FANG VA SORGIR L’ART, APROXIMACIÓ A LA CERÀMICA TRADICIONAL AFRICANA”

A càrrec d’Elena Martínez-Jacquet historiadora de l’art per l’Ecole du Louvre (París) i especialista en producció africana.

La història de la ceràmica africana té uns quants mil·lennis d’antiguitat. Conegut des del IX mil·lenni abans de la nostra era a l’Orient Pròxim, el treball de l’argila es va difondre d’Est a Oest a través del Sàhara,  com també de Nord a Sud, seguint les migracions dels pobles nòmades de caçadors-recol·lectors en busca de noves terres fèrtils. La sedentarització progressiva d’aquests pobles va portar com a conseqüència la creació d’abundant material domèstic i ritual, d’entre el qual destaquen recipients de terrisseria i estatuària en terracota, les formes i usos dels quals es van anant diversificant amb el temps.

Hereus d’aquestes tradicions mil·lenàries, els artesanats africans encara destaquen avui dia en l’art de la ceràmica. Es segueixen creant incomptables contenidors d’aigua, vasos rituals, figures funeràries i mols altres objectes de fang: elements d’arquitectura, instruments musicals, pipes, etc., el context d’us dels quals revelen aspectes importants de les cultures que els hi van donar forma. Resulten unes produccions commovedores, marcades per la mà de l’home que les modela amb cura, seguin les mateixes tècniques rudimentàries que varen emprar els seus predecessors. Les seves formes, ocasionalment molt complexes, i la profusió de motius decoratius abstractes o figuratius, humans o animals, manifesten una aspiració estètica a través de la qual la dimensió utilitària de la ceràmica esdevé art.

Primera conferència del cicle GENER CERÀMIC “INFLUÈNCIES EUROPEES I ORIENTALS A LES RAJOLES PORTUGUESES”

Resum de la Primera conferència del cicle GENER CERÀMIC corresponent al dimecres 24 de gener d’en guany:

Títol: “INFLUÈNCIES EUROPEES I ORIENTALS A LES RAJOLES PORTUGUESES”

A càrrec de: Mª Antònia Casanovas historiadora de l’art i exdirectora del Museu de Ceràmica de Barcelona.

L’origen de l’ús de les rajoles policromades, i del color blau, es troba a Mesopotàmia. Al segle VIII d.c. el blau va ser exportat a través de la ruta de la seda fins a Xina, on es va utilitzar per a la decoració de les porcellanes. Regnant a la Xina la dinastia Ming (1368-1644), aquestes porcellanes decorades amb color blau van viatjar massivament cap a occident, i a partir del segle XVI els terrissers europeus van voler imitar-la convertint el blau en el color per excel·lència de la ceràmica. No obstant això, molts segles abans la rajola i les seves tècniques havien entrat a Europa a través de Al-Andalus i van arribar al seu esplendor al regne nassarita de Granada. De fet, l’etimologia de la paraula rajola ve del vocable az-zulay que vol dir: fang vidrat per una de les seves cares.

A Portugal, a l’època romana, la ceràmica provenia del nord d’Àfrica però des de la seva islamització la seva procedència va ser primer des de  Màlaga, els terrissers portuguesos se’ls coneixien amb el nom de malagueiros, posteriorment des de València i a la primera meitat del segle XVI arribaven de Sevilla, Talavera i Urbino (Itàlia). Els primers terrissers portuguesos que es va establir a Lisboa durant la segona meitat del segle XVI van produir rajoles policromades, que denota la influència del gènere istoriato italià.

A la primera meitat del segle XVII, les composicions de rajoles policromades estaven inspirades en l’ornamentació dels països islàmics i indis i, també, en els bodegons de flors flamencs i en les composicions d’arabesc renaixentista. Tot i això, a la segona meitat del segle XVII la policromia va ser pràcticament substituïda pel color blau de la porcellana xinesa, color que s’ha mantingut fins dia d’avui. Les grans composicions d’escenes figuratives que revesteixen les façanes interiors i exteriors de les esglésies, palaus, convents, etc. i les figures retallades que configuren els arrambadors de les escales, han convertit la rajola en un signe d’identitat de la cultura portuguesa.

Sortida divendres 10 de novembre de 2017

 

L’origen de l’hospital ens hem de remuntar al 1401, quan es posa la primera pedra en presència del rei Martí l’Humà, per agrupar els sis hospitals que tenia la ciutat de Barcelona. La construcció finalitza el 1450 i, el mestre d’obres Guillem Abiell fou qui construí el claustre.

L’edifici de l’hospital, estava entre horts i fora muralla al segle XV; al trobar-se enmig d’un espai urbà i, amb el temps ple d’indústries insalubres, les noves tendències higienistes recomenaven que els hospitals havien d’estar fora dels nuclis urbans i, això provocà el seu trasllat.

Tanmateix, el 1629 s’havia començat a construir adossada a la paret nord de l’hospital, la Casa de Convalescència ( actual seu de l’IEC). La decoració ceràmica de la Casa de Convalescència constitueix un dels conjunts més notables de tota la ceràmica catalana, realitzada pel ceramista Llorenç Passoles.

Llorenç Passoles ( mort el 1638) fou un ceramista i escudeller català actiu al segle XVII i, probablement, el més important del barroc. Pertany a una família d’escudellers i, el seu fill Pau, també va seguir l’ofici familiar.

 

Convocatòria i ordre del dia per la Junta General Ordinaria

La Junta de Govern en la darrera sessió, ha acordat la convocatoria de la Junta General Ordinaria,  que se celebrarà en data 13 de desembre de 2017, a les 19:00 hores, a la Masoveria de Can Tinturé amb el següent:
Ordre del dia
  1. Ratificació acta anterior corresponent al 2016
  2. Informació de Presidència, activitats i afers de l’exercici 2017
  3. Repartiment de carnets
  4. Presentació pressupost exercici 2018
  5. Renovació si se’s cau de membres de la Junta.
  6. Precs i preguntes.
  7. Passi del documental sobre Xavier Nogués elaborat per AMPEL.

Finalitzarem l’activitat amb un excel.lent “xeflis” i brindarem per desitjar-nos unes bones festes.

Us hi esperem!

Sortida ruta Puig i Cadafalch per Mataró i Argentona

La ruta Puig i Cadafalch per Mataró i Argentona la vam començar a la sala de plens de l’ajuntament de Mataró. El motiu és que Puig i Cadafalch va ser arquitecte municipal de Mataró, 1902-1905, i en aquests anys d’arquitecte municipal va fer diverses coses a la ciutat i una d’elles va ser la remodelació de la sala d’actes. Les altres actuacions com arquitecte municipal que vam veure van ser: el mercat del Rengle, la botiga de La Confiança, la casa Parera i la casa de la Beneficència. Especial interès va tenir conèixer la casa on va néixer l’any 1867.
A Argentona, vam poder visitar el magnífic jardí de la Casa Garí i veure des de l’entrada a la casa, remodelada per en Puig i Cadafalch, el rebedor i el principi de la escalinata que va a les plantes superiors. A l’església parroquial d’Argentona si troba la Capella del Sacrament remodelada també per l’arquitecte. Can Galopa, les Torres d’aigua i el Jardí de la Casa Puig i Cadafalch, aquest en obres, van ser explicats des de fora per la guia que ens va acompanyar durant tota la visita.

Després de dinar, vam tornar a Mataró per visitar la casa Coll i Regàs obra aquesta construïda ja com a arquitecte privat.

Presentació llibre 20 de setembre

 

Ahir, 20 de setembre de 2017, a les set de la tarda, es va fer la presentació del segon llibre editat per la nostra associació AMPEL, Histografía de la cerámica espanyola, d’Emili Sempere, al Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona.

En l’acte van intervenir, Mercè Vidal Presidenta d’AMPEL en substitució del Dr. Jordi Setoain, president honorífic d’AMPEL (per indisposició) Alfons Romero, president de l’Associació de Ceràmica Catalana i Emili Sempere, autor de la publicació.

Es va fer una exposició de la seva recerca al llarg dels anys sobre la ceràmica espanyola.

ACTE DE FI DE CURS AMPEL 14/06/2017

 PER VEURE MILLOR LES FOTOGRAFIES CAL CLICAR DEMUND D’ELLES
El dimecres 14 de juny de 2017 vam fer l’acte de fi de curs de les activitats d’AMPEL amb el concurs fotogràfic, amb fotografies de les diverses sortides fetes durant el curs, una conferència organitzada pel MEL, Museus d’Esplugues de Llobregat, amb el títol “Terrissa en salsa” i un comiat amb una copa de cava per desitjar-nos bon estiu.
El president de l’Associació Catalana de Ceràmica Alfons Romero ens va oferir una petita història dels condiments culinaris i els atuells relacionats amb l’exposició temporal “Terrissa en salsa”, que es pot visitar al Museu Can Tinturé fins el 2 de juliol. Ens va descriure la importància de les espècies tant des del punt de vista culinari com, sobre tot, el que va representar des del punt de vista econòmic per a les diferents cultures: la egípcia, fenícia, grega, romana, europea medieval, portuguesa, espanyola, etc. Paral·lelament, va mostrar-nos els diferents atuells utilitzats per aquestes cultures pel servei a taula de les diferents espècies incloent-hi la sal. Finalment, ens va ensenyar una varietat de  morters, que ja no són recipients contenidors sinó estris per triturar condiments, la tradicional “picada” catalana que després s’afegeix al guisat, o bé per fer diverses salses: maionesa, romesco, xató, etc.

Conferència: Jardins i Cases Senyorials-Àrea Metropolitana” 24.05.17

La conferència d’ahir donada per l’historiador de l’art senyor Ignacio Somovilla, completava un cicle de visites que AMPEL va batejar “El Jardí com a Obra d’art” que començà l’any passat a Montjuïc i que es completà el dia 13 d’aquest mateix mes de maig a Blanes, veient el Jardí de Marimurtra, i a Lloret visitant els Jardins de Santa Clotilde.
Sota el títol “Jardins i Cases Senyorials-Àrea Metropolitana”, el senyor Ignacio ens va fer un repàs des de l’origen dels espais naturals de caràcter pintoresc, on els pintors els hi agradava posar els seus cavallets, fins els espais concebuts per arquitectes amb el sistema geomètric dels jardins clàssics.
Fet aquest repàs històric, la xerrada es va centrar en els jardins que havien existit a les rodalies de la ciutat de Barcelona, i que, sovint, ho eren de grans masies posteriorment transformades o directament de grans cases senyorials. Una sèrie de fotografies comparatives, on es podien veure el passat i l’actualitat d’aquests espais, van deixar palès que la gran majoria han sofert grans transformacions i algunes han desaparegut donant pas a edificacions o a espais esportius degut a que la propietat ha passat a ser pública. Només es conserven els pocs espais que mantenen la propietat privada.

SORTIDA A BLANES I A LLORET DE MAR 13 de maig de 2017

El Jardí Marimurtra de Blanes el creà l’industrial alemany Carl Faust, de vocació naturalista, fent que tot un conjunt de plantes d’espècies en perill d’extinció convertissin el jardí en seu de l’Estació Internacional de Biologia Mediterrànea. Carl Faust encarregà , el 1919, a l’arquitecte Josep Goday la construcció de la casa i l’accés al jardí. Poc abans de morir, en Goday va construir el templet de Linné, templet de planta circular amb cúpula, que per les seves vistes als penyes-segats s’ha convertit en el lloc més emblemàtic del jardí.
Un dels jardins més emblemàtics del Noucentisme és el de Santa Clotilde de Lloret de Mar i, a la vegada, un exemple de jardí de paisatge. Situat en els terrenys del doctor Raül Roviralta entre la platja de Sa Boadella i la de Fenals, els treballs del jardí van ser encarregats a Nicolau M. Rubió i Tudurí, deixeble del paisatgista francès J.C.N. Forestier. En el jardí trobem una certa influència Humanista per la presència d’estàtues, bustos en marbre blanc d’estil neoclàssic tenint per sostre l’espai obert del cel.
El 1995 la Generalitat de Catalunya va declarar els jardins com a bé cultural d’interès nacional en la categoria de jardí històric i, al cap de dos anys foren cedits a l’Ajuntament de Lloret de Mar.

VISITA A LA FUNDACIÓ RAMON PLA ARMENGOL el 5 d’abril de 2017

El Mas Ravetllat-Pla és una enorme finca del Guinardó, ubicada enfront del nou hospital de Sant Pau, de 3,3 hectàrees de malmesa vegetació que es convertirà en parc públic en els pròxims anys. La finca conté un palauet de doble entrada, construït el 1928 per l’arquitecte noucentista Adolf Florensa, que fou laboratori i habitatge de Núria Pla (1916-2011), pionera de la farmacèutica i del col·leccionisme a Catalunya i que és la seu de la col·lecció de mobles propietat de la Fundació Ramon Pla Armengol que conté 850 peces, majoritàriament d’estil castellà, adquirides per Núria Pla entre els anys 1940 i 2011, any de la seva mort. Actualment se’n poden veure 90 peces en 4 sales de la planta baixa. L’edificiestà en restauració a càrrec de la Fundació i de mica en mica s’aniran obrint sales per, finalment, exposar-hi la totalitat de les peces.

Acte corresponent al 29 de març de 2017 “Angelina Alós, treballadora de l’art de la ceràmica” i “Historiografía de la Cerámica Española”

En una sala que va resultar petita, es van fer els dos actes previstos al programa, organitzat pel MEL i dins la programació del Mes de la Dona, ressaltar la figura d’Angelina Alós des de tots els besants, evidentment des del besant de ceramista, i la seva vinculació a Esplugues de Llobregat. En va fer la presentació la senyora Pilar Díaz com a alcaldessa d’Esplugues, dient que aquest era l’últim acte programat dins del mes de les dones. L’exposició més artística de l’Angelina va anar a càrrec del ceramista Emili Sempere i la més humana a càrrec de Blanca Morales Alós, filla de l’Angelina.
A continuació es fa fer la presentació del “llibre-enciclopèdia” “Historiografía de la Cerámica Española ” editat per AMPEL a càrrec de l’autor del llibre senyor Emili Sempere i del president d’honor d’AMPEL doctor Jordi Setoain. L’acte es va acabar amb una copa de cava.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Activitats d’AMPEL fins al mes de juny

Us informem de les properes activitats d’AMPEL fins al mes de juny:

DIMECRES 22 DE MARÇ: visita al barri de La Ribera i a Santa Maria del Mar guiats per la sòcia i historiadora Rosa M. Masalles.

Trobada a les 9.30 a la parada del Tram de Pont d’Esplugues o a les 10.30 hores a la plaça Sant Just, darrera de l’ajuntament de Barcelona.  Aquelles persones que vulguin visitar les terrasses, la cripta i altres estances a les que s’hi accedeix mitjançant escales, haurien de dir-ho al moment de fer la inscripció atès que si el grup supera les deu persones cal una reserva prèvia.

La visita és gratuïta. L’accés als terrats costa 10€ o be 8€ si són jubilats. Dinar opcional. Màxim 30 persones.

DIMECRES 29 DE MARÇ: 19 hores a la Masoveria de Can Tinturé. Organitzat pel MEL i dins la programació del Mes de la Dona, i de la mà del ceramòleg Emili Sampere, s’encetaran els actes commemoratius del centenari d’Angelina Alós amb la conferència “Angelina Alós, treballadora de l’art de la ceràmica”.  Amb aquesta xerrada ens aproparem a un personatge carismàtic des de diferents vessants: d’artista, de dona, de mestra i de ceramista. Comptarem amb la col·laboració de Blanca Morales, filla de l’artista.

A continuació, es farà la presentació del llibre “Historiografía de la Cerámica Española”, editat per AMPEL, a càrrec del propi autor Emili Sampere i del doctor Jorge Setoain, president honorífic d’AMPEL. 

DIMECRES 05 D’ABRIL: visita a la Fundació Ramón Pla Armengol per veure la magnífica col·lecció de mobles Núria Pla.

Màxim 30 persones dividides amb dos torns de 15. Primera visita a les 11 hores, segona visita a les 12 hores. Preu 5 € per persona, preu de grup. Trobada a les 9.45 hores a la parada del Tram de Pont d’Esplugues o a les 10.45 hores a l’avinguda Mare de Déu de Montserrat 114-132, davant de la parada del bus 32.

Imprescindible apuntar-s’hi amb nom i cognoms ja que ens exigeixen, prèviament, el llistat de visitants.

DISSABTE 13 DE MAIG: sortida a Blanes per visitar el Jardí de Marimurtra al matí i el de Santa Clotilde a Lloret de Mar a la tarda. Dinar al restaurant Can Flores de Blanes. Detalls a concretar més endavant.

DIMECRES 24 DE MAIG: 19 hores a la Masoveria de Can Tinturé conferència sobre Jardins i Cases Senyorials-Àrea Metropolitana a càrrec d‘Ignacio Somovilla, historiador de l’art. Aquesta conferència es fa desprès de la visita als jardins de Blanes i Lloret per un tema d’agenda del conferenciant.

2-3-4-5 DE JUNYviatge cultural a Osca. Visites guiades a: dia 2 sortida d’Esplugues; dia 3 Osca, dia 4 Sant Juan de la Peña i Leyre i dia 5 AlquezarRoda de Isábena i tornada a Esplugues.

Preu quasi definitiu: en habitació doble: 215 €/persona; en habitació individual: 245 €/persona.

Detalls a concretar més endavant.

Es convenient saber el més aviat possible les persones que desitgin una habitació individual.

DIMECRES 14 DE JUNY: Final de curs: concurs fotogràfic sobre les sortides del curs 2016-2017. Brindarem amb una copa de cava.

En tot el que siguin sortides, caldrà apuntar-se al Museu de Can Tinturé telèfon 93 470 02 18, de dilluns a divendres matins de 9 a 14 hores, tardes de 17 a 20 hores cada dia excepte dilluns. Imprescindible deixar telèfon mòbil.

SORTIDA A LES CATEDRALS DEL VI: CELLER DE PINELL DE BRAI i CELLER EL SARRAL

Resum sortida dissabte 4 de març de 2017

El Celler modernista de Pinell de Brai, va ser construït per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, un deixeble d’Antoni Gaudí, entre 1918 i 1922 per encàrrec del Sindicat Agrícola Cooperatiu de Pinell de Brai. Al llarg de les obres de construcció es van fer diverses modificacions respecte del projecte inicial: es va substituir el cobriment d’encavallades de fusta per arcs equilibrats de maó, i el fris ceràmic amb escacat pel fris ceràmic de rajola vidrada de Xavier Nogués (encara que aquest no s’hi va instal·lar fins al 1949).

Aquest edifici, i en conjunt els cellers d’aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interromput per la Guerra Civil.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El Celler de El Sarral construït el 1914, a l’empara de la Mancomunitat de Catalunya, obra de l’il·lustre arquitecte Pere Domènech i Roure, es fruit de l’esforç solidari de la pagesia local per aixecar una edificació racional, de gran valor arquitectònic, pionera en quant a la incorporació a la indústria agrària de condicions tècniques, constructives i enològiques.

Batejat per Angel Guimerà com una de les “Catedrals del vi”, degut a la seva magnificència i a la seva distribució en planta, amb un cos central més alt i unes ales més baixes a l’estil de les antigues basíliques romanes, amb el dipòsit d’aigua a pressió a mode de campanar, separades per files de columnes que li donen una agradable sensació d’amplitud i lluminositat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’Esplugues ceramista en el 47è Congrés de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica

La notícia no per ser actual, no deixa de ser una notícia

L’any passat durant el 47è Congrés de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica celebrat a casa nostra va pasar això:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“El 16 de setembre de 2016, vàrem rebre més d’un centenar de congressistes procedents d’arreu del món, participants del 47è. Congrés de l’AIC. L’esmentada institució, fundada l’any 1953, amb seu a Ginebra, vol fomentar la relació entre els professionals de tots els àmbits de la ceràmica. Amb un ambiciós programa d’activitats, la temàtica del congrés, celebrat a Barcelona, fou la ceràmica en l’arquitectura i l’espai públic. La producció de la fàbrica Pujol i Bausis (La Rajoleta) fou tractada amb algunes de les ponències presentades així com motiu de la seva estada a Esplugues. En el seu recinte es van fer fornades experimentals -de reflex i de rakú-, a càrrec de l’ACC i de l’Escola Municipal de Ceràmica. Els congressistes van, també, poder gaudir de les visites a Can Tinturé, l’Espai Baronda i el Monestir Montsió. Durant llur estada es va comptar amb la col·laboració de voluntaris de l’AMPEL que van fer possible una jornada ceramista sorprenent que va deixar un bon regust a tots els participants. En el marc del Congrés, es va inaugurar l’exposició “D’obra” al Museu de Disseny de Barcelona, que compta amb peces cedides pels Museus d’Esplugues, i que tindrem l’oportunitat de visitar. Destacar, també, l’organització del 2n. Congrés Mundial sobre Gaudí, celebrat a primers d’octubre a Barcelona, on una part inèdita de la producció de “La Rajoleta” fou, també, objecte d’estudi.”

Informació cedida per: Museus i Arxiu d’Esplugues de Llobregat

CONFERÈNCIA DIMECRES 22 DE FEBRER I SORTIDA DISSABTE 04 DE MARÇ

Us recordem que el dimecres 22 de febrer tancarem el GENER CERÀMIC d’aquest curs amb la conferència
“Xavier Nogués, ceràmica i vidre”, a la Masoveria de Can Tinturé, carrer de la Església 36, a les 7 de la tarda.
Tanmateix, el dissabte 04 de març farem la sortida programada a les catedrals del vi amb les visites al Celler de Pinell de Brai que conté aplicacions ceràmiques de Xavier Nogués i Teresa Lostau fetes aPujol i Bausis, i al Celler Cooperativa El Sarral.
 
8.30 del matí sortida de la Plaça Santa Magdalena. No farem cap aturada.
10.45-11.00 arribada a Pinell de Brai.
11.00-11.15 visita guiada a l’interior del celler. Tastet de vins amb pica-pica.
A l’exterior del celler, explicació de les aplicacions ceràmiques de X. Nogués i Teresa Lostau fetes a Pujol i Bausis.
Es mostra celler pinell de brai.jpg.
Dinar.
14.30 Sortida cap a Sarrall.
16.30 visita al Celler Cooperativa El Sarral (1907)
Foto del celler
Temps lliure per visitar botigues d’alabastre. Sarral està considerat el poble artesà de Catalunya d’aquest mineral.
18.30-19.00 tornada a Esplugues. 
Preu pels socis tot inclòs………… 40,– €
Preu pels NO socis tot inclòs…… 50,– €
 
Inscripcions al Museu de Can Tinturé, carrer de l’Església 36, telèfon 934 70 02 18 matins de dilluns a divendres de 9 a 14 hores, tardes de dimarts a dissabtes de 17 a 20 hores. Imprescindible deixar telèfon mòbil.
Us hi esperem !!